Barcelona és capital. El vell cinturó vermell, també. A l’àrea metropolitana viuen 3,2 milions de catalans: mig país. Tinc la bola de vidre en vaga per explotació laboral. Es queixa que l’han fet anar massa a la lleugera aquests dies i ningú no li paga les hores extres. No donava a l’abast entre politòlegs, analistes, periodistes i altres istes abonats a la futurologia, i ha dit prou. Abans de fondre’s va apuntar que als partits proprocés els costarà molt guanyar terreny aquest diumenge a la primera corona; és a dir, la que no inclou els Vallesos. No cal ser un endevinador per preveure que els modestos resultats que hi obtinguin seran esgrimits com la prova fefaent del fracàs del procés. I es demanaran caps per penjar a la plaça, ja s’entén.
Tothom s’omple la boca amb l’àrea metropolitana perquè ara l’obrer ven més que el banquer o l’empresari. L’ANC, amb Jordi Sànchez al capdavant, sembla haver fet un cop de cap per intentar fer-hi forat i simbòlicament ha convocat l’11-S a la Meridiana. Però les lectures aprofundides escassegen. De fet, si passegeu per la famosa avinguda veureu més estelades als balcons que a molts altres barris nostrats de Barcelona. Es parla de la Meridiana en general quan en realitat es vol parlar de Nou Barris, perquè a Sant Andreu i a Sant Martí, per on també transcorre l’avinguda, els sobiranistes són majoria.
El desconeixement pot afavorir les interpretacions errònies i interessades dels resultats de les municipals al vell cinturó roig. Diran que el procés no hi ha penetrat, que els partits sobiranistes han perdut la partida, que el dret a decidir no preocupa a mitja Catalunya. El PSC pot aguantar la majoria d’alcaldes a base d’amagar les sigles i explotar el nom propi dels candidats. L’ascens de Ciutadans és un gran misteri (ara només hi tenen dos regidors) i servirà per avaluar la influència electoral real del màrqueting televisiu. CiU tindrà feina per aguantar com a segona força després dels bons resultats de fa quatre anys (8 alcaldes, 145 regidors) i l’examen d’ERC, que pugna per menjar-se l’electorat socialista, serà fàcil de fer perquè a hores d’ara no té representació en la majoria de consistoris del nucli dur metropolità. Només compta amb un alcalde (Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts) i 35 regidors. El PSC, amb 243.
Ni el 24-M ni el 27-S s’acabarà res, fins i tot encara que el cinturó es mantingui impenetrable i que no hi hagi una majoria parlamentària prou cohesionada al setembre que permeti tirar endavant el procés de manera unilateral amb garanties. Sí, la independència només podrà ser unilateral. La negociació amb Madrid s’haurà de forçar a cops de desobediència massiva. Però potser encara falta més gent disposada a actuar sense acotar el cap ni demanar permís. Els inflamats, que pleguin. La resta, els que vulguin treballar-se la independència de debò, hauran de decidir-se a gastar hores per convèncer a peu de carrer i d’una vegada els veïns del cinturó roig que només l’estat català els garantirà el procés social que tant han defensat. Ells en saben un niu, de saltar-se lleis injustes: fa quatre dècades segrestaven autobusos, ocupaven solars per fer-hi parcs, ambulatoris o escoles, i es van fer un fart de carregar pancartes, de córrer quan venien els grisos, de dormir al cuartelillo i de pagar penes de multa i presó. L’unionisme vol imposar-se a base de dividir Catalunya amb la llengua i el populisme de proximitat a l’àrea metropolitana. I no hi haurà qui combati la bèstia des del sofà.
