Fa quinze dies, des d’aquesta mateixa columna, em preguntava per les intencions de l’associació Construïm, la plataforma de reflexió sobre el futur de Catalunya impulsada per Josep Antoni Duran i Lleida al marge de CiU i d’Unió. La pregunta retòrica era “Què Construïm?” i la resposta només es podia elaborar a partir del manifest fundacional de l’associació, i del posicionament públic d’algun dels seus membres, com el doctor en Ciències Econòmiques i exsecretari d’Estat d’Economia del govern socialista de Felipe González, Alfred Pastor. La suma del manifest de Construïm més l’opinió del professor Pastor a l’article, “Que l’aire s’assereni”, publicat a La Vanguardia, donava com a resultat que Construïm significava continuar fent el que s’ha fet els darrers 30 anys: parlar amb l’Estat, i si no canvia res, tornar a parlar amb l’Estat “com si no hagués passat res”.
Defenso que hi hagi plataformes com Construïm perquè tothom té dret a expressar el seu pensament, sigui el que sigui. Però hi ha moviments polítics i gestos polítics que sorprenen. Els darrers dies, a través de twitter, Construïm s’ha dedicat a ridiculitzar la figura del president de la Generalitat i a criticar de forma poc elegant el procés. Si els comentaris vinguessin de l’entorn del PP o de Ciutadans no hi hauria cap sorpresa. Ara bé, quan aquests comentaris s’han fet a través de les xarxes socials oficials de la plataforma que va impulsar el líder d’Unió vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona. Cert que Duran s’ha desmarcat dels comentaris, i cert que el secretari d’Universitats i dirigent d’Unió, Antoni Castellà, fins i tot ha afirmat que Construïm “és el nostre adversari”, però caldria aclarir definitivament quin és el lligam entre la plataforma i el seu impulsor.
A qui més li convé aquest aclariment és a Josep Antoni Duran. Construïm està deteriorant immerescudament la imatge del líder democratacristià. Duran no té l’obligació de ser independentista –tot i que és el líder d’un partit confederalista i un dels seus fundadors, Carrasco i Formiguera, en una de les seves darreres cartes abans de morir cridava a favor d’una “Catalunya lliure”–, pot discrepar del procés que viu el país i, fins i tot, pot crear una plataforma de suport a una tercera via més pactista. Un altre tema és si aquest posicionament és compatible amb el full de ruta actual de CiU.
Ara bé, l’error de Duran és haver engegat una plataforma –Construïm– i haver-la deixat en mans de persones que porten l’associació cap a postulats que podrien defensar perfectament PP i Ciutadans. L’error de Duran és haver creat una eina que ara pren vida pròpia i identifica el president de la Generalitat i el procés com els seus rivals polítics. L’error de Duran és no haver estat prou clar. Estic convençut que no comparteix la deriva de Construïm, i els seus tuits ho demostren. Sobretot, perquè els comentaris de la plataforma contra el president Mas i contra el procés no formen part de la tradició del catalanisme polític modern que ell defensa. Però Duran no és clar i contundent desmarcant-s’hi, com sí ho ha estat el filòsof Francesc Torralba que s’hi ha desvinculat del tot.
Duran no pot quedar impassible observant com Construïm l’està arrossegant –en contra de la seva voluntat– cap a posicionaments polítics que ell sempre ha combatut i que estic segur que no defensa. Per això, Duran està obligat a moure peça.
