L’ANC ha estat un factor estratègic en la mobilització de la part central de les classes mitjanes d’aquest país. Ha estat capaç de civilitzar l’independentisme i de fer assumible, massivament, el que no deixa de ser una opció rupturista. La majoria dels manifestants de les diades dels últims anys no havia tingut mai una estelada a les mans. És més, molts no sabien ben bé de què es tractava. La distinció entre l’estrella roja i la blanca ja era anar per nota.
En tot això ha tingut un paper central l’ANC. Carme Forcadell ha sabut combinar un to molt reivindicatiu amb unes formes prou educades per connectar com a mínim amb dos milions de persones. L’ANC, a més, ha tingut l’encert de crear una xarxa de voluntaris que arriba fins a l’últim barri de l’últim municipi. L’èxit és incontestable i ha proporcionat un grapat de fotografies molt vistoses per a les portades dels diaris de tot el món.
Però ara s’està acabant la fase de mobilització i comença l’etapa de conflicte. La Meridiana és l’últim esforç abans de les eleccions més importants de la història d’aquest país. A partir d’aquí, tot serà estratègia per aconseguir guanyar. Per això crec que el secretariat de l’ANC ha pres l’opció lògica de Jordi Sànchez, un home de país i més que experimentat. Res no serà fàcil.
