L’independentisme té motius per estar altament satisfet del resultat d’aquestes eleccions municipals. Ha guanyat en vots, ha guanyat en percentatge i ha guanyat en regidors. Digui el que digui l’espanyolisme, aquesta és la veritat incontestable. Allò que l’espanyolisme no dirà, per tant, és que ara hi ha més regidors independentistes que abans a l’Ajuntament de Barcelona. Tampoc no dirà que ara hi ha més regidors independentistes que mai –6.077–, amb un increment de 300.000 vots, al conjunt de Catalunya. I allò que, per descomptat, l’espanyolisme silenciarà és que els partits independentistes han passat d’un 58,5%, l’any 2011, a un 67%, aquest 2015, i que la suma de vots els atorga la majoria absoluta amb un 51%, tot deixant el nacionalisme espanyol (PSC-PSOE-PP-C’s) amb un 36%.
Les xifres, com veiem, són tan contundents que l’espanyolisme no té altre recurs que la mentida per intentar dissimular la derrota espectacular que ha patit. Heus aquí una petita mostra:
– ‘Societat Civil Catalana’ (associació ultranacionalista espanyola): “A Catalunya l’independentisme està lluny de la majoria social que pretenia obtenir, ja que la suma dels vots de CiU, ERC i la CUP queda lluny del 50% dels vots”.
– Alícia Sánchez-Camacho (PP): “S’ha imposat el seny català amb el no a la independència.”
– Carina Mejías (Ciudadanos): “La societat ha dit prou a l’independentisme.”
La ràbia fa dir moltes mentides, prou que ho sabem, però una mica de sentit del ridícul, sí que n’haurien de tenir, els qui afirmen parlar en nom d’altri. Posats a dir-les de l’alçada d’un campanar i a fer-nos petar de riure, intenten fer córrer la brama que l’independentisme fa figa perquè els vots que ha obtingut són inferiors als que va obtenir el SÍ-SÍ en la consulta del 9-N; talment com si una consulta per la independència i unes eleccions municipals fossin una mateixa cosa. La cosa, tanmateix, té la seva gràcia, ja que els perdedors que diuen aquesta bajanada són els mateixos que abans del 24 de maig afirmaven que unes eleccions municipals no són plebiscitàries, atès que la gent vota en clau social, no pas nacional; i són els mateixos, també, que configuren el bloc polític d’un supremacisme que impedeix que els catalans puguem decidir el nostre futur polític dipositant una papereta en una urna.
Però tothom sap que el supremacista és al·lèrgic a les urnes. Sobretot si li anuncien un veredicte desfavorable. Per això no respondrà mai aquestes preguntes. Primera: si, com diuen, s’ha imposat el no a la independència, si l’independentisme fa figa, si l’independentisme està lluny de la majoria social, si la societat ha dit prou a l’independentisme, de què tenen por? Segona: si el nacionalisme espanyol es majoria a Catalunya i, per tant, arrasaria en un referèndum, com és que no el celebren per tal que l’independentisme sigui derrotat, humiliat i enfonsat davant de tot el món? I tercera: Si estem moribunds, a què esperen per donar-os el cop de gràcia? A què esperen per rematar-nos?
No ho faran, no ens remataran perquè no poden. I no poden, perquè tenim majoria absoluta, som més vius que mai, gaudim de molt bona salut i els hem vençut. Sí, aquest 24 de maig els hem vençut. I el 27 de setembre ho tornarem a fer.
