La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va confirmar ahir en una entrevista a El Periódico que intentarà construir un eix Barcelona-Madrid sobre la base de la coincidència política. És el mateix que van intentar fer els socialistes durant tants anys, amb cocapitalitat inclosa, i que va fallar estrepitosament. Si el PSC va mirar de construir l’eix amb el Madrid d’Enrique Tierno Galván, i després va passar el testimoni a altres alcaldies socialistes perquè el PP es va quedar amb la capital espanyola, Ada Colau ho pretén fer igualment ara amb els seus col·legues ideològics de Podemos. És una còpia de la mateixa estratègia autonomista.
Que ara Ada Colau es posi a imitar Narcís Serra i primer Pasqual Maragall és certament sorprenent. Ja no estem als anys 80. El projecte espanyol s’ha esfilagarsat, i hi ha hagut un fenomen que es diu globalització. Barcelona ja no ha d’establir eixos amb Madrid, que a més li fa descaradament la competència amb l’ajut de l’Estat. La capital catalana amb qui ha de relacionar-se i establir lligams és amb París, Londres, Milà i Roma, i també amb Nova York.
Això és el que ens hauria d’explicar la futura alcaldessa, com pensa articular aquesta presència internacional de Barcelona. Projectar un eix Barcelona-Madrid a aquestes alçades de la pel·lícula i tal com va el món és provincianisme. I la capital catalana té un dinamisme que necessita una perspectiva més oberta. No, senyora Colau. No és temps d’autonomisme, ni de mirada curta.
