Conec Jordi Sànchez des de l’època que encapçalava la Crida a la Solidaritat, que va ser la primera gran plataforma sobiranista. De fet, amb ell va acabar-se la Crida, després de constatar que ja no tenia més recorregut. Vul dir amb això que Sànchez és una persona bregada en l’activitat política des dels anys 80, i que això és el punt remarcable. Però la seva elecció com a president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té pros i contres, i de la seva acció dependrà que la porti a l’èxit o al fracàs. A aquestes alçades no hi ha espai per a l’aprovat justet.
Després de les eleccions municipals, el voluntarisme no serà suficient per tirar endavant l’ANC, perquè la situació política es complicarà. Cal una persona amb experiència política i que tingui gran capacitat d’interlocució institucional i amb els partits. Els errors es pagaran a preu molt car a partir d’ara, i l’ANC ha d’actuar de força mobilitzadora amb intel·ligència. No serveix de res si el que fa és crear problemes nous, o amplifica els existents. Jordi Sànchez és perfectament conscient que hi ha aquest repte sobre la taula. No té, i potser no aconsegueixi mai, el carisma de Carme Forcadell, però potser en aquest tram decisiu de l’ANC la prioritat ja no tant fer de veu de la consciència sinó encertar de ple en les accions. I cal recordar que es van cometre errors en la convocatòria del palau Sant Jordi del 24 d’abril, que es va omplir justet i no es va poder fer l’anella a l’exterior tal com estava previst.
El punt en contra de Jordi Sànchez és la seva vinculació fins ara amb ICV. La formació ecosocialista, aliada ara amb Ada Colau, és la que actua hores d’ara amb més sectarisme contra les altres formacions polítiques, i és la més oposada a una estratègia sobiranista unitària. El nou president de l’ANC té perfil polític pròpi, però ha de deixar clar que ja no actua a l’ombra d’ICV i que no hi manté més relació que amb qualsevol altre partit. Si ICV es desmarca del procés de la mà de Colau, l’ANC no ha de tremolar, no s’ha de veure compromesa. Jordi Sànchez sap que ha assumit una gran responsabilitat, i no dubto que, com a mínim, intentarà un bon començament.
