Doncs sí. Els he d’anunciar que sóc colpista. I que a Catalunya hi ha, com a mínim, 15.999 colpistes més! Els ho anuncio a vostès i també ho faig especialment per a la senyora Carina Mejías, candidata de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona.
Segons que sembla, la número u de la formació de Rivera al cap-i-casal està molt preocupada pel que va passar a l’acte del Sant Jordi organitzat per l’ANC, l’AMI i Òmnium divendres passat. Una servidora hi va assistir de públic i, per tant, em sento concernida per la majoria de coses que s’hi van dir. Dic la majoria, perquè evidentment no puc compartir una reivindicació matussera i fora de lloc que va fer un dels cantants que va participar-hi.
Tancat el parèntesi, goso dir a la senyora Mejías que, si té dubtes, que faci preguntes. Va ben errada si es pensa que els representants municipals allí presents -tot sigui dit, escollits democràticament- van fer una crida a una desobediència amb l’objectiu de propiciar el trencament de la convivència. Res més lluny de la realitat. Encara més: si Mejías creu que la voluntat dels independentistes és utilitzar la unitat per mantenir-se en el poder i així continuar enganyant els catalans, també s’equivoca de mig a mig. I finalment, quan la diputada de C’s afirma que l’ANC només representa els seus socis i viu dels diners públics, senzillament enganya. És poc objectiva i afirma una cosa que no és certa. L’ANC es manté pels seus socis i per les donacions. Abans de parlar i pontificar convé documentar-se i preguntar.
De l’acte del Palau Sant Jordi, “Tornen les urnes, tornem al carrer”, només se’n poden fer elogis, perquè va ser pacífic, festiu, massiu, familiar, plural i democràtic. I una mica llarg, també, si em permeten dir-ho amb la boca petita! Aquell llarg capvespre va ser tot un clam per la democràcia. Tot el que es va escoltar de la veu de les persones que van passar per l’escenari va ser, precisament, una crida unànime a poder exercir-la el 24M i el 27S. I fer-ho responsablement. Això és el que va reclamar Josep Maria Vila d’Abadal, president de l’AMI, en constatar que “els catalans no podem deixar de votar fins que no aconseguim la independència”. “La democràcia s’ha de fer servir sempre” -va afegir. Tots els alcaldes sobiranistes es van manifestar en aquests mateix sentit. La democràcia, el diàleg i la lluita pacífica són les úniques “armes” que permetran la creació d’un nou estat, que el volem més lliure, més social i sobirà de veritat. I és per això, precisament per això, senyora Mejías, que els alcaldes i les persones presenta al Sant Jordi reivindicàven una altra vegada el dret a poder votar lliurement en el cicle electoral que tenim a tocar. I si la gent majoritàriament considera que el 27S farem un plebiscit, doncs així serà.
Està clar que pot defensar les idees que vulgui, incloent-hi el manteniment de l’statu quo. Tanmateix no cal defensar-les ni amb la mentida ni amb la condemna. La senyora Mejías va acusar els independentistes de practicar l’espoli de les arques públiques i d’incitar al colpisme. És un despropòsit. Però si cal fer un exercici de transparència -cosa molt lloable-, que el faci tothom, eh? Perquè, per exemple, algú em sabría explicar d’on surt el gairebé un milió d’euros d’aportacions privades que va rebre Societat Civil Catalana l’any 2014 (pàg. 28 d’aquest document)? Vostè també en sospita, senyora Mejías? O tots moros o tots cristians, oi?
I dit això, gaudeixin de l’1 de maig, que amb els efectes de la crisi té més sentit que mai.
