Si a la resta de l’estat es fes política amb la lògica dels independentistes catalans, Rita Barberá hauria de seguir sent alcaldessa de València i Esperanza Aguirre hauria de seguir sent alcaldessa de Madrid. No ho seran perquè els altres pactaran per fer fora l’adversari principal. Això és fer política. A Barcelona, en canvi, una llista guanya una altra per un sol regidor i ja tothom dóna per descomptat que moralment es mereix governar. Això no és jugar net, això és fer el préssec.
Ahir Trias reculava i deia que Esquerra i el PSC haurien de decidir si triaven Ada Colau o si el triaven a ell. Comencem pel PSC. Tenint en compte que qui se’ls està cruspint és Podemos, si encara els queda un bocí de sentit polític haurien de preferir prostituir-se amb Trias. Els més puristes diran que CiU no hauria de pactar amb unionistes, però francament, si hem de fer servir el PSC de tonto útil, doncs fem-ho. Al cap i a la fi, si no ho haguessin fet tan malament, tant, Colau no hagués tret tants regidors i la llista de Trias hagués estat la més votada.
I ara Esquerra. Alfred Bosch ja s’ha afanyat a dir que no pensa fer Trias alcalde, que la guanyadora és Colau. Quina mena d’argument polític és, aquest? Dels productors de “fem Montilla president per catalanitzar el PSC” arriba “fem Colau alcaldessa per catalanitzar Podemos”. La quimera federalista que fins fa poc tothom donava per morta ha ressuscitat amb aquest partit que està a favor del dret a decidir sempre i quan la Constitució ho permeti. És a dir, que està a favor del dret a decidir dels espanyols. Cap novetat, però aquesta nova vella política ha engrescat molta gent. Si Esquerra no entén que Podemos és l’amenaça més perillosa que té a hores d’ara el procés d’independència, si Esquerra no entén que l’únic que vol Colau és canviar Espanya i que l’adversari real és aquest, bona nit i tapa’t.
Si Trias hagués estat un mal alcalde, ho entendria. Si el govern de Trias hagués estat un niu de corrupció, ho entendria. Si Trias fos de l’ala conservadora i federalista de CiU, ho entendria. Però Trias ha estat un bon alcalde, ha estat un alcalde net, ha estat un alcalde socialdemòcrata i ha estat un alcalde que sempre s’ha mostrat partidari de la independència. Per tant, no ho entenc. O ho entenc massa…
No dic que no puguem fer la independència amb Colau d’alcaldessa, no dic que depengui d’això. Dic que si Esquerra no és capaç de confiar en Convergència amb un pacte tan fàcil de fer, com podem esperar que els dos grups s’entenguin durant els 18 mesos de transició nacional previstos en el full de ruta que han (pre)acordat. I encara més, com podem esperar que el 27-S hi hagi unes eleccions realment plebiscitàries? Ja ho sabem, que us odieu, però francament, ens és igual. Conxo, supereu-ho d’una vegada i comenceu a fer política!
