‘Amb la corda al coll’

Joseph Conrad (1857-1924) és el sobrenom d’un escriptor nascut a l’actual Ucraïna, a l’antic Imperi rus, mort a Anglaterra, i d’obra i trajectòria reconeguda. La trilogia formada per Joventut (1898), El cor de les tenebres (1899; publicat en català per labutxaca el 2008, reedició d’una obra originalment publicada el 1989) i Amb la corda al coll (1902) són, totes tres, bastides sobre el coneixement real de l’autor. També cal destacar l’obra Lord Jim (1900), una de les altres obres cèlebres de Conrad, que era precisament mariner, va fer transitar pels oceans.

Les històries de la mar, d’imperis bastos que al tombant de segle XX comencen a trontollar, amb entrades de flotes comercials foranes, amb la posada en servei del canal de Suez, i el canvi tecnològic navilier. Aquests elements són, clarament, fruit de l’experiència i coneixement de primera mà de l’escriptor, però el que són és, sobretot, una mina de recursos variats i extremadament rics, que atorguen a la narració de Conrad una versemblança i una complexitat que la fan, encara ara, sumament atractiva i vigent. De fet, i com és ben sabut, d’una de les seves obres, El cor de les tenebres, en va sorgir el cèlebre film Apocalypse now, que traslladava l’acció dels mercants a l’Àfrica negra colonial fins al neocolonialisme de l’Indoxina envaïda per l’exèrcit ianqui que combatia el comunisme i la Unió Soviètica d’una forma més indirecta que directa.

A la novel·la que avui comentem —The End of the Tether n’és el nom original— l’acció té lloc precisament als bastos mars de l’Imperi britànic, al subcontinent indi. Allà, el capità Whalley s’ha arruïnat de forma sobtada quan el seu banc ha fet fallida; forçat per la seva lamentable situació econòmica es ven el vaixell i es posa a treballar a sou d’un armador de fama terrible: va poder comprar-se un vapor vell gràcies a la loteria, just després que l’anessin acomiadant de totes les feines que feia gràcies al seu mal caràcter i tendència constant al conflicte.

La narració de Conrad —que naturalment ha passat per la genial traducció de Marta Pera— té en alguns moments un punt de lirisme destacat, al qual cal sumar-hi les descripcions acurades que envolten la narració, i per tant l’acció, amb un embolcall que condueix la lectura cap a un paisatge afable, que és determinant en la percepció lectora. Però si alguna cosa és destacable és que realment Conrad dibuixa les contradiccions d’un home íntegre que, o bé per desídia, o bé per fatalitats de la seva vida, es veu obligat a fer allò que no voldria fer mai. En suma, doncs, passions baixes i necessitats de supervivència. Tot, per desgràcia, massa a l’ordre del dia.