No acabo d’entendre on anaves amb la mirada de foll. De debò t’estimes la filla? Doncs no et presentis a casa seva amb la vena del front inflamada. No veig què guanyes amb l’escopinada a las migas encara fumejants de la sogra, ni amb els insults a l’avi perquè insisteix en les repetides batalles de la guerra. De debò que te’n volies anar a viure, amb ella, i creies haver seduït la família? Doncs has aconseguit que la teva estimada t’acompanyi fins a la porta i adéu, amic; adéu al piset que tenies emparaulat; adéu a la independència, adéu al procés. Tu que deies ser més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal; tu que tenies una erecció quan pujaves al Pedraforca o feies trekking per Montserrat; tu que sempre havies defensat els productes de la terra i deies haver-te enamorat d’una choni de “Castefa”: la Jenifer t’ha plantat.
Qui t’ho havia de dir? Fa uns anys et vas tunejar el cotxe per ella i ara els cosins de la Jenifer, els de la Verneda, han votat la Colau, i al menjador de Castelldefels, de brindis en brindis, no para de córrer el vi. Oh, Jenifer; vau anar al Pont Aeri els dos junts, vau lluitar pel vostre amor prohibit per Sarrià i els confins de l’extraradi, però la Colau… Això sí que no. I aquell diumenge la vas acabar de vessar: la Colau és una enemiga del procés, un Lerroux del segle XXI, el dimoni encuat. ¿No veieu que es repetirà la mateixa història? I feies rebotar contra les parets de casa dels sogres tot l’odi que Gemma Ubasart deia que utilitzarien per lapidar Artur Mas. Tu que havies lluitat tant per aquell amor prohibit… Dos cops seguits per l’Onze de setembre et vas endur els pares de la Jenifer al festival de l’estelada. I l’any passat, al centre de Barcelona i amb les samarretes grogues de la ve baixa, entre els somriures i l’eufòria, ballant la gralla i amb els braços alçats sota l’helicòpter vigilant de TV3, amb aquella la suor espessa de la multitud il·lusionada, et va semblar que cridaven independència, i gairebé vas plorar quan el 9-N la Paquita i l’Antonio et van confessar, contents, que havien desobeït. Sí, sí; perquè ja n’hi havia prou.
I ara ho engegues tot a rodar perquè no entens els cosins de la Verneda. Oh, Jenifer! Eres un dandi de la seducció independentista i has sucumbit a la ira. Primer va ser el partidisme desbocat d’alguns el que et va semblar que es carregava el procés i ara, després d’unes eleccions municipals en què els sobiranistes han guanyat 300.000 vots més que fa quatre anys, ets tu qui dinamites el que més t’estimaves. Pots tornar a renegar de Serrat perquè canta en castellà i sempre t’ha semblat un traïdor. Però la Colau ha dit que desobeirà la llei per fer una consulta sobre l’adhesió de Barcelona a l’AMI i qui sap si, a la llarga, s’endurà els veïns de la Verneda a manifestar-se a la Meridiana. Què t’he de dir? El cava tenia més bon gust quan, havent dinat, hi sucaves las rosquillas del pueblo. Escolta: si el Johnny, el cosí gran, s’envalenteix amb el Pablo Iglesias, conquista’l amb el teu verb encisador. Que t’hi va la Jenifer, hòstia.