“Vaig tenir la sensació de ser un dels reus que passegen pel mig del poble a les pel·lícules de l’edat mitjana. D’aquells als quals la gent els llançava verdures podrides i els insultava”. Aquesta és l’experiència del regidor Alberto Fernández Díaz el dia de la presa de possessió de l’alcaldessa Ada Colau en el trajecte que anava des de l’Ajuntament fins a la Generalitat, creuant la plaça de Sant Jaume. Van ser uns minuts de glòria per a Colau i els seus i de penitència per a tota la resta, que van patir en pròpia pell la decisió de l’alcaldessa de convocar els seus simpatitzants i, simultàniament, retirar les tanques de protecció.
“Colau anava davant, envoltada pels quatre o cinc urbans que obrien pas, però els altres anàvem darrere. Ens van insultar tota l’estona i ens tiraven bosses plenes de confetti intentant tocar-nos al cap”, continua explicant Fernández Díaz. Un ambient que corrobora, en termes generals, Alfred Bosch. Ell i Jaume Collboni es van posar a costat i costat de Xavier Trias per por que algun dels que l’insultaven pogués causar algun incident més greu.
En termes de seguretat, el dispositiu va ser perillosíssim i no només per a la integritat física dels regidors. Un contacte tan estret entre una massa de gent i els guàrdies urbans que feien el possible per protegir les autoritats és un escenari propici per a una possible sostracció de l’arma reglamentària. Les imatges les va poder veure tothom. Tot plegat, no resisteix cap anàlisi.
El més curiós és que en arribar al palau de la Generalitat, mentre els regidors s’espolsaven els confetti, l’alcaldessa es va girar i els va dir “ha estat molt bonic, oi?”. Una convicció que ha mantingut inalterada perquè ahir mateix va tornar a reivindicar el format del ritual, via Facebook, amb una referència als “milers de persones de Sant Jaume que van fer seva la celebració de la investidura”. En fi que, per si només fos desconeixement, aquí va aquest humil article.
