Vist com evoluciona la crisi d’Unió, tot indica que Josep Antoni Duran Lleida té una estratègia purament destructiva que no li acaba de funcionar. Al llarg de tots aquests anys Unió ha actuat, bàsicament, com un sindicat de quadres, amb Duran al comandament de la repartidora. Però ara aquest sistema de perpetuació se li ha girat en contra perquè no aconsegueix una sortida massiva dels càrrecs de confiança de la Generalitat, que no estan obeïnt l’ordre d’abandonar els despatxos que ocupen gràcies a la federació.
De fet, ni tan sols ho fa el propi Duran. Ell mateix ha anunciat que es pensa quedar la presidència de la Comissió d’Exteriors del Congrés fins a l’últim minut, viatjant amb passaport diplomàtic des de l’habitació del Palace fins als palaus de tot el món. Duran intenta dinamitar el procés salvant-se ell, i això és impossible.
En fi, algun dia sabrem exactament a quins interessos respòn aquesta estratègia. De moment, el que queda més clar és que a mesura que Duran s’enfonsa, el procés guanya fortalesa social i credibilitat política.
