El 16 d’abril de 1977, el Comitè Central del PCE va emetre un comunicat que va tenir un efecte brutal: “El Partit Comunista d’Espanya ha decidit renunciar a la bandera republicana i acceptar la bandera nacional —vermella i groga. Des d’ara aquesta bandera presidirà tots els actes del PCE, conjuntament amb la del partit. El Partit Comunista també ha decidit arraconar el seu republicanisme i acceptar la Monarquia que encapçala el rei Joan Carles”. El document deixava clar que la decisió s’havia pres sense cap vot en contra. La victòria simbòlica de l’exèrcit nacional havia quedat preservada i s’obrien les condicions per aixecar l’arquitectura institucional que havia de derivar en el règim del 78, tal i com ha arribat fins ara.
Per això és molt significativa la posada en escena de Pedro Sánchez, amb una enorme bandera bicolor de fons. El PSOE aposta fort pel manteniment del sistema polític i llança un missatge contundent a qualsevol moviment polític que el vulgui liquidar. Ni tricolors ni estelades. Ni Podemos ni Catalunya. Si algú vol tractes amb l’esquerra oficial espanyola haurà de passar per la monarquia constitucional i per tot el que se’n deriva. I per demostrar-ho, el PSOE fa onejar els colors del que George Orwell anomenava “la bandera feixista” que es distingia des de les posicions republicanes al front de l’Aragó.
Dit d’una altra manera, si Pablo Iglesias vol manar, el PSOE pot contribuir-hi. Però només de de dins del règim, aquest és el nucli de la proposta. I Catalunya? Doncs, per si quedava algun federalista aquí estan la rojigualda, la Marcha Real i la monarquia. Clar i castellà.
