Poc a poc a mida que la contessa electoral de les plebiscitàries s’acosta, les forces polítiques independentistes tornen al joc de la semàntica. Si les forces d’esquerres, -ERC, CUP o EUiA- o la mateixa ANC parlen desacomplexadament de República catalana, l’entorn de CDC evita utilitzar aquest terme i aviat començarà a parlar d’Estat català com a mantra del seus objectius polítics.
Per a les forces d’esquerra, parlar de República incorpora el valor afegit dels valors republicans. A més hi barregen un concepte de nova república amb noves legitimitats per bastir un procés constituent pensat “per al poble”. Fins i tot, ja s’organitzen des de fa setmanes per les diverses formacions o fundacions dels mateixos partits debats i col·loquis sobre com bastir aquesta “Nova República Catalana”.
En canvi, des de l’entor d’Artur Mas veuen en el terme República “connotacions històriques i ideològiques” que podrien no acabar de convèncer a una part de l’electorat. “És més ampli el concepte d’Estat català, un instrument jurídic particular que fins i tot en la forma d’assolir la independència serà molt diferent a d’altres Estats, més enllà de crear una República que la memòria històrica i motius ideològics hi poden jugar en contra “, apunta un dels estrategues de campanya convergent a ElSingular.
Ara bé, no a tot l’entorn d’Artur Mas pensa igual. Una part important de la nova fornada de prohoms convergents aposten per articular el programa electoral en base tres conceptes: Independència, estat del benestar i república. No volen que la novetat que suposa “Nova República catalana” sigui un monopoli de l’esquerra. “Recordem que Gaziel sempre explicava que la Segona República espanyola portava el rètol de disponible i el centre polític no gosà capitalitzar-la i va deixar el camp lliure a les esquerres més radicals”, apunta a ElSingular un membre de la direcció de CDC. “República també inclou uns valors socials que incorpora el programa d’Artur Mas”, afegeix un altres dels estrategues. Fins i tot, els independentistes d’Unió plantegen la creació d’una nova plataforma o partit polític amb el nom “d’Unió Democràtica Republicana” o “Unió Republicana de Catalunya”. La batalla semàntica en el món independentista, doncs, continua.
