Sí, poc més de cent dies per a la data prevista per a les eleccions. Si destriem una mica el gra de la palla, veiem que l’escena política es clarifica. Potser perquè hi ha la percepció que les ambigüitats es pagaran en aquests propers comicis i cal ser clars per saber què es farà amb cada vot obtingut. Els partits catch-all, la versió culta de la puta i la Ramoneta, deixen de ser efectius si no expliquen clarament quina és la seva posició respecte a la qüestió central i essencial d’aquestes eleccions que vénen: la independència de Catalunya.
Per això Convergència ha fet els deures, s’explica i es raona com a netament independentista, i per no deixar cap opció a les recances per la marca sospesa una llista de Mas. Compten amb el trumfo d’un president que amb relació al procés ha fet sempre allò que ha dit que faria.
Per això Unió s’esberla entre una vella guàrdia incapaç d’entendre el nou moment polític i aquells dirigents i militants que es volen mantenir fidels als principis fundacionals del partit ara que arriba l’hora d’apostar nítidament per un full de ruta que ens ha de dur cap a la independència (toca recordar-ho: hi ha un document intitulat ‘Full de ruta unitari del procés sobiranista català’, signat per Convergència, Esquerra, l’AMI, Òmnium i l’ANC).
Per això Iniciativa insisteix a amagar les seves sigles –exemple palmari de confusió respecte al dret a l’autodeterminació de Catalunya- i insisteix en la necessitat de bastir una nova coalició a l’estil de Barcelona en Comú que li permeti ressuscitar per enèsima vegada i mantenir un espai polític decreixent si es presenta en solitari. No compta, però, amb un Podem que en aquest cas voldrà filar molt més prim que a les municipals perquè s’hi juga l’aposta estatal, que és l’original i primigènia d’aquest moviment.
Potser per això Esquerra manté un perfil baix després d’unes municipals en què ha fet alguns acords per activa o per passiva que no s’adiuen exactament amb allò compromès en el full de ruta i espera l’oportunitat d’entrar en un debat preelectoral amb el segell d’independentistes originals i mirant de perdre pocs llençols a banda i banda.
Potser per això les CUP han sabut dir que no a propostes poc consistents i es reivindiquen com l’esquerra independentista nascuda al carrer, des de baix,que no té cap intenció de diluir-se en propostes personalistes que els facin perdre ni un gram de la credibilitat i coherència que s’han guanyat en aquesta curta legislatura parlamentària.
I potser per això és d’agrair la sinceritat de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, vinculats a Procés Constituent, que exclouen Convergència de qualsevol acord possible.
Si bé a primera vista sembla que tenim un panorama confús, amb una perspectiva més àmplia és força fàcil d’entendre com farà servir cada proposta política el respectiu sac de vots després del 27S i com es construirà l’escenari polític després de les eleccions.
Falta veure qui integrarà la llista del president i com resol Mas la qüestió amb Unió; falta veure amb quins independents replicarà Esquerra la llista del president, i falta veure fins on arriba la voluntat de les CUP de mantenir un perfil electoral propi.
Desfets aquests interrogants podrem triar el nostre vot en funció de construir un escenari d’independència en un termini determinat o dividir-nos fins a l’infinit mentre a Moncloa es freguen els ulls veient com ben solets hem desaprofitat una oportunitat històrica per esdevenir un nou Estat al món.
I sí, recordem que només han passat 220 dies des del 9N, recordem el dia en què junts i determinats vam fer història.
