Dissabte matí a la Plaça de la Vila de Badalona. Molta gent matina per ocupar-la abans que els partidaris de Garcia Albiol l’omplin d’allò que en diuen banderes constitucionals, crits, insults racistes i mala bava. Tot i la nova política, això es va haver de fer “old skool” com diuen els rapers: utilitzant el cos, creant interposició, barrant el pas, com explica molt bé la peça d’en Quico Sallés en aquesta mateixa capçalera. Protegint l’ajuntament en suma i demostrant al carrer que la unitat popular mai funciona només als despatxos.
Una bandera grega, alguna tricolor, estelades, falç i martell, verda de la PAH i la bandera gitana. Fa goig. Que les municipals són el primer fruit polític d’un procés insurgent no en tinc cap mena de dubte. Un procés que, per una banda, es troba triturant a una velocitat digna dels funcionaris municipals de Madrid, tot el mapa polític de l’autonomia i l’autonomia mateixa. I que, per l’altre, comença a ser absolutament conscient que tant les formes polítiques com, sobretot, les econòmiques triomfants amb la crisi no es poden aturar sense un combat ferreny i constant.
Garcia Albiol se’n va per moltes coses. Per fatxenda, per ser incapaç de trenar el més mínim consens i per la feina modèlica de les forces que l’han vençut. Però també, si voleu de forma més metafòrica, se’n va perquè el PP, la seva idea d’Espanya i de Catalunya dins d’Espanya va deixar dissabte de tindre el més mínim futur. Badalona i Castelldefels constaten que el gran partit alfa (com va batejar al PP el badaloní Enric Juliana) d’Espanya ja no és ningú rellevant a la vida quotidiana, municipal.
La plaça bull. Van anomenant als regidors fins a arribar a na Fàtima Taleb. Dona, musulmana i jove. A la plaça, un grupet de dones porta el vel al cap i l’estelada a l’esquena. Les revolucions són això o, si mes no, comencen així. En una plaça i amb unes dones. Dones que s’han afartat d’estar fora d’on altres decideixen per elles.
Mentre a Europa el racisme i l’obscenitat davant del genocidi a la Mediterrània i mentre l’odi vota, a Badalona la Fàtima jura el càrrec de regidora. I ho fa tot invocant la República Catalana. Enteneu ara que va, això de la independència? Veieu la potència?
Des de dissabte a Badalona hi ha un govern de dones, mores, mariques, gitanos i separatistes. Gent neta que no necessita sortir a netejar la seva ciutat. Que vol donar-li la dignitat que mereixen. Va ser dissabte i a Badalona quan vàrem començar a guanyar. I va ser la Fàtima i va ser el seu coratge, serenitat i bonhomia la munició d’aquesta victòria.
Gràcies Badalona, gràcies Fàtima.
.
