A banda d’inconstitucional, el 9-N va ser una consulta d’allò més original, perquè només hi havia una manera de dir Sí a la independència, que era dient Sí dues vegades (Sí-Sí) i, en canvi, hi havia dues maneres de dir No: la desacomplexada, consistent en contestar directament que No a la primera pregunta, i la dissimulada, que era dir que sí a la primera i que no a la segona. A efectes pràctics, però, i en relació a la qüestió de la independència, el Sí-No volia dir el mateix que el No a seques: “No vull que Catalunya sigui un estat independent”.
Sense aquella peculiar pregunta no hi hauria hagut 9-N, perquè UDC i ICV simplement no volien avalar una pregunta normal sobre la independència com la d’Escòcia. I com que sense UDC i ICV no hi havia majoria al Parlament per tirar endavant la consulta, o entre tots es treien de la màniga un invent original o el procés embarrancava allà mateix. Benvingut l’invent, doncs.
Des d’aleshores res no ha canviat i les cúpules d’UDC i d’ICV continuen sentint-se tremendament incòmodes en qualsevol escenari que els obligui a dir no a la independència de forma explícita. Perquè encara que el seu sigui un No federal o un No confederal –ben diferent per tant del no centralista de PP i C’S o del No autonomista del PSC, seria deshonest no subratllar-ho–, al cap i a la fi no deixa de ser un No a l’estat independent.
D’aquesta incomoditat neix, per exemple, la interminable pregunta de la consulta interna d’Unió, un autèntic i genial subterfugi del No camuflat de suport “al procés” (Quin procés? Procés cap a on? No se sap). I d’aquesta incomoditat neix també la confusa retòrica d’ICV (i satèl·lits) al voltant del concepte “procés constituent”. Els catalans hem inventat el primer referèndum de la història amb pregunta doble encadenada, i ara si no vigilem estem a punt d’inventar el primer procés constituent de la història sense saber si estem constituïnt una autonomia millorada, un estat federat, un estat confederat o un estat independent. No sóc polítòleg i probablement tinc una capacitat de comprensió limitada, però humilment em pregunto: sense saber què vas a constituir, com pots fer un procés constituent?
