CDC es refunda i per refundar-se no podia mantenir una imatge com Josep Antoni Duran i Lleida. Coses dels temps, del context, de la nova comprensió política i, sobretot, de la por al conflicte que des de la Guerra Civil atura grans iniciatives polítiques. “Los 40 años de paz” han determinat les maneres de fer política de tothom i ara, amb el règim decrèpit, la gent perd la por a la naturalesa del conflicte i amb la gent, els partits. La Unió feia nosa.
Ara bé qui es refunda del tot és Unió. Les bases, els eterns demoindepes, s’han fet un selfie i s’han encantat. S’han tornat a enamorar d’ells mateixos. S’han redescobert com a nova política. Toni Castellà, incansable indepe que esclata a les vigílies de l’11 de setembre al Fossar de les Moreres, o Pep Martorell, el físic que al 97 se les tenia amb en Duran per les ponències polítiques des d’Unió de Joves, o Titon Laïlla, autora de l’esmena Titón del darrer congrés que parlava d’estat propi dins la UE, o Marta vidal, Mercè Jou o Joan Rigol, el trankímazín independentista, han tret la pols al partit i potser donaran una classe de com treure l’esclerosis a unes sigles per fer política 3.0
La separació de CiU va bé per tots dos. I possiblement no s’apliqui el principi polític que una separació és castigada per l’electorat perquè ha estat el primer pas per convertir el 27-s en plebiscitari. Es refunda tot, partits, el sistema i , com no, el país.
