Primeres baixes a Unió Democràtica de Catalunya després de la pregunta que el Comitè de Govern del partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida hagi aprovat avui que la pregunta de la consulta interna no inclogui la paraula independència. El militant del partit Marc Mestres ha fet un post al seu Facebook on anuncia que es dóna de baixa d’Unió i d’Unió de Joves: “Hi ha moments difícils i decisions difícils que un ha de prendre en diferents moments durant al llarg de la vida i ara acaba d’arribar Moments complicats, si, però només falta això d’avui. Per majoria el Comitè de Govern ha aprovat una pregunta que no se ni el que és. Una pregunta que no respon al que jo crec, una pregunta que des del meu punt de vista no serveix de res”, comença el text.
Mestres assenyala que per ell, “ha sigut una decisió molt difícil de prendre, he estat molt de temps pensant si era el millor per a mi, no ho sé si és el millor o no, altres potser em diran que estic equivocat, però per coherència penso que ho havia de fer. Em dono de baixa d’Unió Democràtica i d’Unió de Joves”, i argumenta que ho fa “perquè no puc seguir al partit al qual pertanyo des de fa tres anys. Doncs bé hi ha una raó per la qual no seguiré al partit i és bàsicament que el que realment jo vull, la independència del meu país, el meu partit no ho defensa en el si de la seva acció política ni té intenció de fer-ho. Si, hi ha molta gent dins d’Unió que la vol, però no veig cap intenció de canvi per part del Comitè de Govern, de fer-ne campanya o de sumar-se a les diferents campanyes per aconseguir-la”.
Finalment, conclou: “Per molts podrà ser un tema secundari, per mi no, per mi és important i per tant no podria seguir dins d’un partit que realment no aposta per la independència quan jo realment hi crec profundament. No m’he avergonyit mai de ser d’Unió ni de ser d’Unió de Joves, sempre he defensat amb fermesa el partit, perquè m’ho creia, perquè ho sentia, perquè tothom que em coneix sap que durant aquests 3 anys que he militat al partit, ho fet per vocació, activament, però ara crec és el pas que he de fer i així ho faig, per convicció. Per coherència amb el que penso i sobretot sento crec que és el millor per mi mateix”.
