Si finalment hi ha escissió a CiU per la marxa d’Unió es poden registrar moltes derivades. Una, i possiblement la més dolorosa, seria la pèrdua dels 14 diputats democristians del grup parlamentari de CiU. Una situació que comportaria la pèrdua de la majoria parlamentària i la reorganització de la cambra catalana depèn de quants diputats marxarien o si bé fossin expulsats. En tot cas i segons l’actual reglament de la cambra catalana, els diputats d’Unió no podrien formar grup parlamentari propi.
La legislació a aplicar al trencament del grup parlamentari és l’article 26 del Reglament. Un article que neix precisament d’una esmena durant l’elaboració del text batejada com “l’esmena CiU” i que ja contemplava, ja el 2005, la possible separació de la federació. Aquest article establiria tres possibles situacions en cas de crisi a la federació, respectant la llei antitransfuguisme.
Fonts dels serveis centrals del Parlament expliquen a ElSingular, que en cas que els diputats fossin expulsats del grup parlamentari de CiU en la seva totalitat, els 14 diputats d’Unió, tindrien dret a incorporar-se al grup mitx perquè havien format part d’una federació. En cas que només fossin una part serien penalitzats com a diputats no adscrits, amb menys recursos i possibilitats de temps parlamentaris. Una situació com la que va viure Joan Laporta la passada legislatura o bé actualment, la diputada socialista Marina Geli.
De fet, tota apunta que en cas de trencament, una part dels diputats d’Unió -els independentistes com Núria de Gispert, Mercè Jou, Elena Ribera o Joan Recasens- podrien continuar dins el grup de CiU. En canvi, els diputats expulsats del grup passarien a ser diputats no adscrits.
Per altra banda, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, apuntava aquesta tarda des del faristol de la cambra catalana, que ara com ara es respira “bon rotllo” dins el grup malgrat la crisi oberta. De tota manera, Turull no descarta haver de comptar cap al final de legislatura sense una part important del grup parlamentari.
