Encara no fa dues setmanes de la última festa de la democràcia i Déu n’hi do quina ressaca, amics votants. La “nova política” ha entrat amb força i les esquerres alternatives i/o indignades pugen arreu, guanyant Barcelona i agafant múscul a l’àrea metropolitana. Un garbuix de sigles, enteses, crides i comuns populars ha entrat als Ajuntaments amb ganes d’aire fresc. El mapa electoral és un trencadís de Gaudí. Torna el marxisme. Però el de Groucho Marx, i l’aforisme marxista per antonomàsia: “aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”.
Per exemple, a Barcelona sí se puede, i en campanya farem pisos socials a Passeig de Gràcia, ens polirem la F1 i farem fora la màfia, pero encara no s’ha acabat el run run a les places i la nova líder ja s’ha empassat el Mobile World Congress fins al 2023, i un dia som aliats ferms del procés i al següent convertim el full del ruta en un trist kleenex.
I parlant del full de ruta, per ERC sembla que un dia signar-lo és condició indispensable per pactar a Barcelona, i al següent no tant, i ja buscarem la manera d’ajudar a l’Ada a governar la ciutat. Què és un paperot signat amb altres partits independentistes al costat de la voluntat de cosir i recosir l’espanyolisme progre de sempre? Ah, els papers. Sí, es va dir que primariem les aliances sobiranistes als ajuntaments. Sí, s’han signat tots els compromisos de l’ANC respecte als ajuntaments independentistes. Mola fer-ho en campanya i dir que faràs un nou país. Però quan havia de venir el tsunami sobiranista als ajuntaments, el cel fa pinta de pluja fina.
Tenim també el cas de Joan Herrera, marxista dels bons, capaç de dir en una mateixa frase que a Barcelona ha de governar el més votat però que a Badalona la gent vol alternativa i canvi (amb una diferència de 5 regidors 5 entre la primera i segona forces). Quan portes tota la vida cobrant de la mamella pública i ets moralment superior a la resta de mortals et pots permetre aquest tipus de contradiccions, suposo.
Més principis tergiversats? La pregunta d’Unió, un insult a la memòria del seu fundador i als seus principis fundacionals, i un menyspreu a la molta gent que pensa diferent dins del partit. Podeu trobar una explicació senzilla i ortodoxament marxista de la pregunta en aquest tutorial.
Tot això, no és deshonest? Es pot cridar des dels faristols que faràs coses que saps que no podràs fer? Perquè se signen compromisos amb uns si s’acaba pactant amb d’altres? Per què es diuen unes coses i que no es fan? En el fons, potser la nova i la vella política s’assemblent tant com dos ous durs demanats des del camarot dels germans Marx.
