El procés sobiranista ha entrat després de les eleccions municipals en un moment d’incertesa. Voldria equivocar-me però de mica en mica estan entrant en el discurs polític altres prioritats que no són la de constituir un nou Estat a Europa. Encara hi ha temps d’una correcció però el flaire no és engrescador. Intento resumir els mals simptomes.
República catalana substitueix la independència. Des de fa setmanes hi ha una maniobra per anar substituïnt la reivindicació de la “independència” per la d’una etèria “República catalana” que cadascú interpreta com vol. Ahir es va veure a Badalona, per exemple, amb la forma com alguns han venut el pacte que ha donat l’alcaldia a la CUP i que també inclou el PSC. Parlar de República catalana té l’avantatge per a ells que fa aparèixer el paisatge èpic antifeixista dels anys 30, i que no necessàriament és una aposta sobiranista rupturista. Tant l’intent de República catalana de Francesc Macià el 1931 com l’Estat català de Lluís Companys del 1934 eren incardinats en una aposta federal espanyola. La nova denominació permet incorporar d’aquesta manera el món d’Ada Colau i Podemos, i fins i tot el PSC de Jaume Collboni, però ja no és necessàriament independentista. A aquesta alçada de la pel·lícula és una passa endarrera. Torna a la casella del dret a decidir.
La prioritat és ara primar l’eix esquerra-dreta, com va succeir durant el tripartit, fins al punt que s’ha dissolt l’eix vella política-nova política, i l’eix unionisme-independentisme s’ha debilitat. Explicaria això que Alfred Bosch oferís ahir el seu suport a Ada Colau a la investidura sense cap contrapartida d’entrada igual com ha fet el PSC, i el pacte d’Oriol Junqueras amb Podemos a Sant Vicenç dels Horts excloent CiU. Fa pocs dies els republicans posaven com a condició a Colau que subscribís el full de ruta cap a la independència, però se n’han desdit. Ahir Junqueras no va prometre el càrrec seguint el text sobiranista que recomanava l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), al contrari que altres alcaldes d’ERC. No és un fet anecdòtic, i hi ha una evolució evident cap a un nou discurs polític.
El retrocés es pot ampliar a partir d’avui a CiU segons com es resolgui la consulta interna d’Unió. Si guanyen les tesis de Josep Antoni Duran de forma contundent i CDC no pren decisions clares en conseqüència, la confusió s’estendrà en tot l’arc sobiranista. Aquesta és la darrera preocupació, de la qual encara no sabem el desenllaç, i la que pot decantar de forma definitiva la balança. Per això és també tan important la votació que faran avui els militants d’Unió, i per això hores d’ara és decisiu el resultat que obtingui el No.
