Andorra ,amb els seus defectes i les seves virtuts, sempre tindrà encant pels nostàlgics dels anys 70 que quan erem petits acompanyàvem els nostres pares a “un puja i baixa” d’un dia per comprar sucre, licors,mantega Breda salada o llet amb pols Regilait. Formatges de bola, xocolatines i galetes daneses, i tota mena de productes que ens cridàven l’atenció. Eren tota una novetat , per una societat que havia patit molta misèria i que començava a viure el consum com un valor positiu.
Andorra, paradís del consum i dels consumistes.LLàstima que el petit comerç local ha patit els últims anys la colonitació de les grans cadenes que li han robat la personalitat. A tot arreu les mateixes marques, un avorriment. Menys mal que encara queden algunes botigues i comerciants de sempre, que saluden els vells clients de tota la vida amb simpatia, pregunten per la família i fan sempre algun descompte extra o algun regalet.
“Ho veus com ha valgut la pena pujar? Tot i que Andorra ja no és el què era”…suspiren algunes clientes de Barcelona. Senyores grans, amb pantalons que es nota que no en porten mai.
Andorra ja no és un paradís fiscal. Andorra és ara el paradís dels fumadors, que només creuar la frontera es troben un país on tot és “com abans”. Es pot comprar tabac a tot arreu i a un preu dels d’abans. Hi ha cendrers als restaurants, a l’habitació de l’hotel, i al costat dels ascensors ,plens de burilles rebregades.Es fuma al carrer i als hipermercats , a les galeries comercials , als parcs infantils, i a l’autobús.
A Andorra, han modernitzat les carreteres i les infraestructures en general, però els andorrans continuen conduint com sempre: és a dir, per fer feliç Fernando Alonso, que per cert té una botiga Ferrari al bell mig d’un dels principals eixos comercials.
Andorra, és clar, és molt més que un carrer amb botigues, esquiadors i turistes compradors però els seus veïns, en sabem ben poc d’aquest país que aquest dilluns 14 de març celebra el dia de la seva constitució.
