Aquesta vegada, sí. Aquesta vegada la proposta del president de la Generalitat s’ha enlairat, ha estat entomada per les associacions civils independentistes i assumida, amb reserves i matisos, segons cada cas, per Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, la CUP i potser Procés Constituent. La “llista sense polítics en actiu” ha desplegat un guirigall intens. Hi ha hagut opinions de tots els colors i una forta polèmica pel que fa a la naturalesa exclusivament “civil” de la candidatura. No debades. Deixar de costat polítics com Artur Mas o Oriol Junqueras, o els dirigents que determini la CUP, entranya un risc considerable. Alhora deixa als llimbs l’articulació del govern que haurà d’administrar la situació fins a unes eleccions constituents, la presidència de la Generalitat i el mateix liderat de tot el procés.
Com que l’Assemblea Nacional Catalana no contemplava únicament aquesta alternativa, es pot arribar a pensar que, si no hi ha d’haver polítics en actiu en la llista, és perquè els partits s’han exclòs els uns als altres. Perquè n’hi ha que s’han estimat més renunciar a ser-hi per evitar que hi siguin els seus rivals ideològics. El recel, la desconfiança i fins i tot l’odi, més que un remei, podrien acabar definint el problema. D’aquesta manera passaríem del purgatori de les llistes separades –destinades al fracàs electoral– a l’infern del caos.
La situació de trànsit, doncs, de trànsit esperançat, obliga a filar molt prim. A aclarir ben aclarida la situació. Cal complir una sèrie de requisits perquè la nova proposta afavoreixi realment el procés. En primer lloc, de la constitució de la candidatura, no se’n pot desprendre cap conflicte nou. Cap enfrontament públic. És l’única garantia de recuperar massivament la il·lusió. Segonament, cal definir amb tots els detalls, pèl a pèl, el procés que es derivarà d’una victòria electoral. Perquè no hi hagi cap malentès posterior. Finalment, el procés transitori, duri els mesos que duri, ha de ser ordenat per un govern efectiu i solvent, on de nou no hi pot haver cap tensió. Amb aquests requisits, l’infern farà cara de cel. I haurà pagat la pena tot plegat.
