No és cap secret que el CCN ha defensat la unitat dels partits sobiranistes fins i tot quan ningú en volia sentir parlar. De fet, abans de les eleccions europees de l’any passat ens vam quedar sols defensant una causa donada per perduda i avui en boca de tothom. I, per ser massa agosarats i avançats al nostre temps, ens vam guanyar algunes antipaties. Ja va bé que hagi estat així, si al final és possible la unitat de tot sobiranisme i la participació activa de la societat civil en el procés, quan fa poques setmanes alguns consideraven aquesta qüestió “un debat superat” en una visió estratègica sense precedents.
No podem caure en els paranys del mateix règim que volem enderrocar. Estem envoltats d’actituds i propostes aparentment honorables: demanar a la mateixa societat civil organitzada que confeccioni i proposi una llista de candidats per al 27-S, fer un pas enrere si es presenta una llista de la societat civil, renunciar a la representació de polítics professionals per deixar pas a quatre cares conegudes en una legislatura amb data de caducitat…
Tanmateix, una llista de celebrities sorgides del nostre particular Catalonia Got Talent, o vagin a saber d’on, podria acabar esdevenint un instrument més al servei de l’enfrontament entre els partits sobiranistes. I, el que és pitjor, deixa en situació de debilitat les entitats sobiranistes que fins ara havien de fer veure que treballaven des de la transversalitat i la independència. Demanar a la societat civil organitzada la confecció d’una llista de candidats ha estat una maniobra que ha sacsejat els fonaments d’entitats socials tan imprescindibles per al procés, com la neutralitat i la no sempre fàcil equidistància que han de guardar amb els partits. Fer-la suposaria caure de quatre grapes en el parany.
Obrir les portes a una llista de celebrities només amb la intenció de posar fi al lideratge del president Mas és una maniobra que tampoc es queda curta. No dic pas que el seu lideratge hagi de ser un dogma. Dic que anunciar públicament un pas enrere davant la societat civil com a resposta a càlculs premeditats en clau de partit no és tan honorable com semblaria. Per això, des del CCN, seguim enrocats en una certa utopia possibilista, tot esperant que un bon dia els estrategs dels partits polítics deixin d’instrumentalitzar d’una vegada per totes les entitats socials en favor dels seus interessos.
La llista unitària només estarà dotada de legitimitat i serà prou engrescadora si sorgeix de forma espontània des de la mateixa societat civil. Una llista confeccionada a mida des de entitats socials, sovint pilotades per faccions d’alguns partits, no serà una llista de la societat civil encara que no la integri ni un sol polític. Serà una llista tancada i bloquejada, com totes. No tindrà res més d’especial que el fet que, per primera vegada, coneixerem quasi tots els noms d’aquells que la integren. Per tant, ara ja no es tracta de confeccionar una llista electoral a dit. Això ja ho fan els partits cada vegada que ens convoquen a les eleccions. Ara es tracta que siguin els ciutadans qui designin lliurement tant el seu cap de llista com els seus representants al parlament. Si no, quin sentit tindria res?
Només cal voluntat política, visió de país i que algú els proporcioni els instruments. Deixem que Catalunya ens parli sense pors i ens digui què vol, com ho vol i quan ho vol. I no oblidem qui està al servei de qui.
