El treball d’un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica demostraria que a la Terra Alta fa molts anys que s’hi fa vi, potser fins i tot que fou el primer punt de Catalunya en elaborar-ne. Després d’uns mesos d’investigació al poblat ibèric del Coll del Moro, s’hi ha localitzat les estructures d’un complex amb un cub que han documentat com el trull més antic de Catalunya, datat al segle III aC, segons informa Va de Vi.
“Els treballs han recuperat una rampa per on baixava el raïm i el trull on hi feia la fermentació”, explica orgullós l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. “A més a més, també s’hi ha trobat llavors de raïm, de les quals se n’estudia l’ADN”, segueix Luz.
Aquest projecte de recuperació del poblat, que segons els estudiosos va estar ocupat fins al 200aC pels ibers i on s’hi ha documentat també un fortí romanorepublicà posterior, es va iniciar el 2014 i tindrà una durada de quatre anys. Enguany, l’actual fase del projecte els ha portat a excavar un metre per sota de les restes actuals en un perimetre d’uns 120m2 i ha estat en aquest punt que s’han fet les noves descobertes.
“L’any passat hi van descobrir els murs que definien el poblat i també hi van reconèixer el que fóra un taller de lli. Ara, s’hi ha trobat restes de ceràmica i aquest espai per a l’elaboració de vins. Pensem que aquest podia ser un enclau molt important pel que fa a l’activitat comercial de l’època“, explica l’alcalde.
Luz es mostra molt satisfet per la troballa. “Estem molt contents de la feina que s’ha fet i dels resultats. Ara, hem de seguir treballant per poder destapar tota la història que s’amaga a sota d’aquestes pedres”, conclou l’alcalde.
L’equip d’arqueòlegs va començar aquest projecte fruit d’un acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Gandesa, la UB i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Des de llavors, han localitzat estructures d’activitats artesanals i entre d’altres elements, s’hi ha trobat un crani que pot ser humà i l’esquelet d’un nadó que podia haver mort abans de nèixer.
