“És cabdal que les Illes Balears, el País valencià i la Catalunya Nord siguin presents en el procés constituent de la República de Catalunya”. Aquesta és la intenció expressada a la ponència política que els militants d’ERC han d’aprovar en el congrés que la formació ha de celebrar el proper cap de setmana. La premissa d’aquesta és, però, que tot i el reconeixement, el procés d’alliberament del Principat no s’aturi respecte els altres territoris que hauran de seguir “el seu propi ritme d’emancipació”.
Segons aquesta ponència, “caldrà fer explícits i evidents els vincles culturals, sentimentals, socials, geogràfics, històrics i econòmics entre els territoris històrics dels Països Catalans”. I afegeix que “la convenció constitucional catalana haurà d’expressar la voluntat que tals vincles esdevinguin polítics quan la resta de territoris ho decideixin democràticament”.
De fet, la ponència recull el document aprovat en la Conferència Nacional d’ERC de juliol de 2013, que aposta pel “reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris de la nació catalana d’identificar-se i ser acceptats i protegits com a catalans, com a espanyols o d’ambdues nacionalitats, definint el corresponent marc especial de drets específics (ciutadania, atenció sanitària, accés a les universitats, condicions especials en transports i altres serveis), fins a tot el conjunt de polítiques pròpies de l’Estat català per promoure els vincles, les relacions, la llengua, la simbologia històrica tradicional i compartida, l’espai comunicatiu, comercial i econòmic, la creació d’òrgans comuns de relació transfronterera, de cooperació, ús d’infraestructures, la creació cultural i la seva projecció exterior, incloent en la Constitució catalana el reconeixement de la condició nacional als ciutadans dels PPCC que lliurement ho reclamin o la inclusió d’una clàusula de reunificació pertinent”.
La intenció és mantenir el vincle amb la resta de territoris de llengua catalana tot i una virtual independència del Principat. I deixa clara la voluntat de la República catalana d’estar oberta als ciutadans dels Països Catalans que busquin la seva protecció política.
