La candidatura de la il·lusió -aquesta llista que després de vuit mesos de discussions improductives han estat capaços de fer els responsables de CDC, ERC i les associacions ANC, Òmnium i AMI-, això que es denominarà Junts pel Sí té dues virtuts que crec són especialment rellevants. Una s’ha publicitat molt, per evident; l’altra ha passat més desapercebuda. L’òbvia és que finalment el sentit comú ha vençut els egos. El judici de la història no hauria tingut cap contemplació si Artur Mas i Oriol Junqueras no s’haguessin posat d’acord en fer una llista conjunta, una llista de país, a favor del Sí a la sobirania de Catalunya. Tots plegats han desterrat la miopia política i han rebutjat fer uns invents del TBO que solament podien portar a Catalunya a fer el ridícul més espantós. La llista encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, seguida per Artur Mas i Oriol Junqueras, i que tanca Pep Guardiola (i molts altres que s’aniran coneixent ben aviat) és una candidatura potent, transversal, il·lusionant i gens sectària. És tota ella un missatge: junts som més forts i més creïbles; estem junts perquè hem estat capaços de cedir als nostres interessos personals i partidistes a favor d’una causa comuna com és l’anhel d’una bona part del poble de Catalunya d’assolir el seu alliberament nacional. Continuo pensant que si fa vuit mesos les coses s’haguessin fet bé el procés no s’hauria desgastat i els partidaris de la sobirania estarien en millors condicions per fer-hi front amb garanties. Però vaja, el que compta és que s’ha pogut arribar a una solució satisfactòria que permet als partidaris del Sí tornar a acaronar la victòria.
La segona virtut de la candidatura Junts pel Sí (i que ha passat massa desapercebuda) és l’alt component socials del seu full de ruta. És, en el fons, l’explicació del que és substantiu en aquest procés. Pels Romeva, Forcadell, Casals, Mas o Junqueras el què (la independència) és important; però ho és més el per què. I aquest per què queda resumit en dotze punts programàtics d’exclusiu contingut social. Vol dir que la independència que proposa la llista del Junts pel Sí no és exclusivament identitària; no és de barretina, sardana i tortell els diumenges, sinó que és una independència d’un alt contingut social, que és per a les persones, per garantir el seu benestar i el dels seus fills, i per a la integració: habitatge, pobresa energètica, famílies vulnerables, places d’escola bressol, pobresa infantil, reforma de la renda mínima d’inserció, millorar l’estat del benestar i crear ocupació, enfortir el sistema públic de salut… En definitiva, la independència que ofereixen els Romeva, Forcadell, Casals, Mas o Junqueras no és la de la bandera i la cartera (com a alguns els agradaria poder denunciar) sinó el d’un país acollidor i socialment avançat.
Les cares de la llista dels Junts pel Sí són atractives i engrescadores per tirar endavant una empresa d’aquestes característiques, però les propostes socials són les que donen gruix i solidesa al projecte. La llista unitària demostra que (ja era hora!) tots han entès el missatge: aquí o es guanya o es perd. Les propostes socials de la llista unitària demostra que van a guanyar.
