L’escriptor Francesc Serés explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a La Franja. Tot i que els últims 30 anys la relació política entre Aragó i Catalunya ha estat fatal per al català, la situació no és tan dramàtica com pot semblar. Gràcies als mitjans de comunicació catalans i al sentiment de resistència dels ciutadans catalanoparlants, la llengua previu a La Franja.
Serés apunta que “a Xile tot té la forma de Xile”, i que els pobles i les ciutats del país sudamericà tenen una estructura lineal que mira d’adaptar-se a les carreteres que travessen el pai?s de nord a sud. “Te? tot el sentit del mo?n, un pai?s construeix les formes urbanes, les formes de convive?ncia que li conve?”. La Franja te? la mateixa forma que Xile i alguna circumsta?ncia histo?rica comuna, explicada, per exemple, a trave?s de dictadures paral·leles o per la proximitat constant de la frontera. Tot i aixo?, la resta so?n difere?ncies notables, pero? en aquest cas, la similitud estructural aplicada a la geografia, e?s important.
La fragilitat estructural del territori e?s molt gran, argumenta Serés, que afegeix que el catala? de la Franja s’ha convertit en la primera li?nia de friccio? que mante? la llengua i estableix una situacio? que potser nome?s e?s comparable a la Catalunya Nord i a l’Alguer. Paradoxes geogra?fiques, socials i poli?tiques, totes elles contempora?nies: la Franja e?s el territori catalano?fon me?s proper al Principat pero? el nivell de proteccio? de la llengua el situa molt me?s proper al Rossello? o a Sardenya.
L’escriptor explica que a la part central de la Franja les bones comunicacions amb Lleida i la influe?ncia econo?mica de la ciutat fan que hi hagi un volum d’intercanvi que en comarques me?s allunyades no e?s tan fluid. Fraga e?s a 20 minuts de Lleida i Les Pau?ls a me?s de dues hores. “La llengua tambe? e?s aixo? en algunes parts del territori, la dista?ncia en hores i minuts en cotxe fins la ciutat me?s propera”, diu Serés. Si es posen dificultats perque? els habitants de la Franja continui?n sent atesos als hospitals de Lleida i se’ls deriva a Barbastre, aixo? tambe? afecta la llengua, perque? tambe? e?s comunicacio?, tambe? e?s territori, paisatge i vida, justifica.
I què diuen les estadístiques?
Segons dades del 2003, els percentatges de persones que entenien, parlaven, llegien i escrivien en català eren -respectivament- del 98.5%, 88.8%, 72.9% i el 30.3%. Per Serés, que el 2003 hi hague?s un 30.3% de persones a la Franja que sabessin escriure en catala? e?s una noti?cia “increi?blement bona”. Quantes n’hi havia fa trenta anys? Ningu? o quasi ningu?, poqui?ssima gent. Un 2%, sent molt generosos?, es pregunta.
Aquest avenç és gràcies a la presència, tot i que mínima i insuficient, del català a l’escola, dels mitjans de comunicació -sobretot per TV3 i Catalunya Ra?dio, però darrerament també per RAC1-, i per la irradiacio? de les ciutats i les viles del Principat. La percepcio? que tenir el nivell B o C de catala? permet treballar en una administracio? propera també ha ajudat, a més de l’oferta acade?mica de les universitats catalanes. D’altra banda, un fet crucial és l’augment de la conscie?ncia de molta gent a la Franja que la seva llengua e?s patrimoni, coneixement, comunicacio? i, per sobre de tot, dignitat.
El LAPAO
La darrera pole?mica sobre el LAPAO, provocada en un moment de fortalesa del Partit Popular, va preveure la reaccio? que es podia produir des del Principat, pero? Serés assegura que no va tenir en compte que hi ha una part de la poblacio? de la Franja que ja no admet aquest tipus de discurs.
El Singular publica durant el mes d’agost extractes de l’estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L’Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
