Acabi com acabi el debat, la negociació, el numeret o el joc politic de la llista civil i les plebiscitàries, el catalanisme polític es trobarà a les properes eleccions amb una llista unitària, aideològica, transversal i contundent, la unionista.
Mentre el catalanisme mira si és d’esquerres o de dretes, o contempla qui la té més llarga, molsuda i resistent, l’adversari va per feina i tant li fot vuit com vuitanta. L’alcaldia de Lleida n’és exemple.
Si el catalanisme no va amb cura podrà prendre mal i el gran supervivent de la política catalana, Miquel Iceta, serà president de la Generalitat. L’unionisme és seriós i no té cap mena de recança en ser unitari, unitarista o el que faci falta.