La proposta de la CUP és molt estranya i em fa venir preguntes. Volen que el 27-S es presenti una candidatura únicament “civil” i amb un sol punt al programa perquè la gent pugui decidir netament Sí o No a la independència. Això ja m’agrada, però en comptes de proposar que posteriorment es crei un govern de concentració també amb polítics, com proposava ERC, la CUP vol que el febrer hi hagi unes (altres) eleccions, aquest cop constituents, i ara sí, “polítiques”, per determinar sota quin equilibri de forces s’ha de redactar la Constitució i gestionar la separació.
I jo em pregunto: què passa si el 27-S guanya el Sí a la independència i en canvi després, al febrer, els partits del Sí no tenen majoria? Si guanyem al setembre, no anirem tan sobrats com per donar una segona oportunitat al bloc del No. Hi ha independentistes revolucionaris que, un cop hagin votat en l’eix nacional, a les constituents potser preferiran votar en clau social, i molts veuran en Podemos un vot més útil que la CUP, hi veuran una possibilitat més factible d’evitar que la constitució catalana quedi segrestada per la dreta-neoliberal-corrupte-que-només-mira-per-les-multinacionals. Naturalment, Podemos no donaria suport a la redacció d’una constitució catalana ni a cap procés d’independència, però podem estar segurs que no ho dirien mai tan clar i que molts catalans es deixarien enganyar.
Si això fes perdre escons als partits independentistes a les eleccions del febrer, com faríem la independència real que prèviament hauria ordenat la gent? Segons la proposta de la CUP, si perdem ens fotem i si guanyem donem una tirada més als altres. I en una partida que els pots ser molt més favorable. No és tot ja prou complicat, que hem de buscar-nos peripècies extres?
Potser m’equivoco. En tot cas, demanaria que, a la cimera d’avui, el debat giri al voltant de la victòria, de la millor estratègia per guanyar. I després, no estaria malament que comencéssim a fer una mica de campanya.
