Doncs si és impossible, escurcem l’agonia. Ha de ser factible pactar un punt comú en els programes electorals de CDC, ERC i la CUP i fer com a mínim un acte conjunt al llarg de la campanya que comença l’Onze de Setembre. No podem saber si amb això n’hi haurà prou per aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya, però almenys acabarem amb l’exhibició crònica d’uns desacords que no fan res més que restar credibilitat al projecte de construcció d’un estat català. Si queda clar que l’objectiu és comú, la visibilitat internacional de les eleccions quedarà preservada.
Una altra cosa és com dimonis es construeix un Govern l’endemà d’obrir les urnes. No hi ha cap enquesta que atorgui majoria a la suma de CDC i ERC, sobretot a causa del creixement de la CUP. O sigui que el perill de ridícul es mantindrà i fins i tot s’incrementarà més enllà del 27-S. PSC, PP i Ciutadans ja tenen a punt tota mena d’oferiments sarcàstics per al debat d’investidura. Els del “Sí se puede” ja ho tenen tot pactat i repartit.
En fi, només reclamar que, sisplau, els líders polítics que estaran de reunions aquests dies tinguin en compte, si pot ser, que les entitats cíviques han d’omplir la Meridiana d’aquí a menys de dos mesos. Una foto, ni que sigui una foto…
