Dijous d’aquesta setmana en Jordi Serrano, arquitecte de la Universitat Progressista d’Estiu va organitzar un debat col·loqui tan intents com interessant. Van seure a la mateixa taula Oriol Junqueras, Quim Arrufat, Gemma Ubasart, Joan Josep Nuet, Joan Herrera i Miquel Iceta, moderats per un professional David Miró.
Entremig de la dialèctica, el diputat Arrufat va pronunciar una de les frases que més necessita el procés engegat: “l’Estat espanyol té intel·ligència pròpia més enllà dels partits”. Una frase que ja la va escriure d’una altra manera un dels noms més propis del pacte de rendició de 1978. “…Los que entendían muy mal la democracia y estaban empeñados en confundir la libertad con el desmantelamiento del Estado. Nunca se sabrá cuánto el nuevo Estado democrático debe a un grupo de eficientes funcionarios que supieron conservar la cabeza fría y los pies en el suelo”, va escriure Rodolfo Martín Villa el 1984 a les seves memòries.
Per tant, per vèncer un Estat com l’espanyol -els Estats, per definició no es convencen-, un Estat com el que descriu Martin Villa només s’hi val una fórmula: la que impliqui una contundent i evident unitat d’acció.
