“Sabeu que som aquí, ajudeu-nos!”. Així de contundent es mostra Marta Camps, coordinadora de l’ANC de Washington i secretària de l’entitat als EUA quan parla de les dificultats que tenen els catalans residents a l’estranger per poder votar a les eleccions. “Sempre hem tingut molts problemes”, afirma Camps, que assegura al Singular que en una ocasió li van arribar les paperetes electorals amb cinc setmanes de retard. “I això és normal aquí”, lamenta.
En primer lloc, els catalans residents a l’estranger han de demanar que volen votar, dins d’un termini que -en el cas de les eleccions plebiscitàries del mes que ve- acabava aquest 29 d’agost. Més endavant reben les butlletes i els sobres. Llavors poden votar per correu certificat o bé presencialment al consolat entre el 23-25 de setembre.
Això és la teoria, perquè a l’hora de la veritat “tot són problemes”. Per exemple, la gent que viu a Carolina del Nord ha de fer més de 10 hores en cotxe per poder arribar al punt de votació. “I això si arriben les paperetes a temps!”, exclama Camps, que afegeix que en les últimes eleccions europees li van arribar les butlletes el dia abans que acabés el termini. “Hi ha hagut moltíssims anys que no he pogut votar a les eleccions al Parlament i al Congrés”, lamenta.
Independència express
“No tenim llei electoral pròpia, depenem de Madrid i això és un problema”, assegura la secretària de l’ANC als EUA. De fet, un cop s’ha aconseguit votar, tampoc es té la garantia que la butlleta arriba a bon port: “No sabem a on van a parar els nostres vots un cop arriben a l’ambaixada”. Quan l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega va visitar Washington, Camps i la comunitat catalana va parlar amb ella per denunciar aquests problemes i exigir solucions, “però no s’ha pogut arreglar res”.
“Si tots els catalans a l’estranger poguéssim votar, l’endemà del 27-S ja seríem independents!”, manifesta, que cataloga l’odissea del vot exterior de “vot robat”. “És molt greu, perquè votar és un dret”, conclou Camps, que de moment està esperant que li arribi a casa el material per poder votar des de Washington.
Emili Perona, coordinador del Consell de les Assemblees Exteriors (CAE) de l’ANC, viu a Itàlia i explica en una conversa a El Singular que “aquí només hi ha opció de votar a Roma i Nàpols. La gent que viu a la resta de ciutats ha d’agafar un avió”. Aquesta dispersió territorial és “brutal”, segons Perona, que alerta que el segon gran problema és la divisió de responsabilitats. I és que les oficines de cens electoral treballen perquè es pugui demanar el vot, però l’enviament final el fa Correus.
La mà de Margallo
“Es passen la pilota quan hi ha problemes”, explica Perona, que afegeix que per part de l’Estat “tampoc hi ha un gran interès en arreglar totes aquestes dificultats logístiques en tractar-se d’unes eleccions al Parlament català”. I és que el govern espanyol sap perfectament que el vot exterior penalitza l’unionisme. “És un vot clarament sobiranista, per això el ministeri d’Afers Exteriors fa obstruccionisme”.
De casos i testimonis n’hi ha moltíssims. Un català resident a Londres va ser tractat “de manera humiliant”, informa Perona. “No el van atendre fins que va reconèixer que Catalunya era Espanya”. Malgrat tots els problemes, el coordinador del CAE demana que “no s’ha d’espantar la gent, perquè cal que tothom que pugui vagi a votar”. I en el mateix sentit que deia Camps, Perona també creu que “si els 250.000 catalans a l’estranger votem, farem la independència”.
3.000 quilòmetres en va
Un altre testimoni arriba des de Knoxville (Tennesse, EUA). L’astrofísic Jordi Casanova explica a El Singular que ha arribat en aquesta ciutat fa un parell de setmanes i que encara està empadronat a Catalunya. L’opció més fàcil que té per a votar és inscriure’s al Registre d’Electors Residents Temporalment Absents (ERTA), procediment que han de seguir els ciutadans residents a l’Estat espanyol que es troben temporalment a l’estranger.
Tennessee està adscrit al consolat de Houston (Texas), i Casanova s’hi va desplaçar el 24 d’agost amb tota la documentació necessària: la sol·licitud d’inscripció com a no resident, el certificat per al vot per correu d’electors temporalment a l’estranger, i les fotocòpies del DNI i el passaport. “Vaig fer 923 milles, uns 1.500 quilòmetres només d’anada, 3.000 quilòmetres en total”, explica.
“Em van atendre a la finestreta, vaig sol·licitar la inscripció a l’ERTA, però quan vaig explicar que tenia un visat em van respondre que no m’hi podria inscriure, i que ho havia de fer al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA).
“Se’m va denegar la inscripció al registre ERTA per tenir un visat de feina als EUA”, detalla Casanova, que ha estat buscant informació i no ha trobat enlloc la incompatibilitat entre el registre ERTA i la possessió d’un visat. Tot i els problemes logístics, Casanova encara podria votar presencialment a Catalunya, però “no podré fer el viatge de cara al 27-S. Em temo que no podré votar”, lamenta.
