Aquesta continuïtat entre la dictadura i el règim del 78 ha fet impossible democratitzar plenament la dreta espanyola, que pensa des de sempre que la democràcia és una concessió de la qual cal administrar-se les dosis. La República Francesa i la República Federal Alemanya han demanat perdó per la mort de Lluís Companys, però el Regne d’Espanya no té cap intenció ni tan sols d’anul·lar el consell de guerra sumaríssim que el va sentenciar.
Pedro Urraca va morir el 1989 havent rebut la distinció de Comanador de l’Orde del Mèrit Civil i de l’Orde d’Isabel la Catòlica, així com la Creu del Mèrit Policial. Lluís Companys, per contra, continua condemnat dins la seva tomba de Montjuïc. Per això mai no agrairem prou la sensibilitat de José Luis Urraca, fill del policia i demòcrata exemplar, que va donar tot el fons documental del seu pare a l’Arxiu Nacional “per fer un gest de reparació moral a Catalunya”.
El cas és que, tres quarts de segle més tard, la memòria de l’assassinat de Lluís Companys encara persegueix aquell règim i els seus hereus i, ahir, #Companys va ser trending topic a Twitter. I no descansaran. Fins que demanin perdó a la República.
