“Que els independentistes clàssics no fem nosa als nous independentistes”, deia un reconegut independentista i doctor de muntanya no fa massa temps. Han passat ja les primeres setmanes des que es va constituir la Candidatura unitària i transversal Junts Pel Sí i a les regnes de la qual hi tenim a en Raül Romeva, un nou independentista. I què? Fins i tot això, alguns amb molt de seny ja havien previst que seria així.
La candidatura, el moment, el repte, l’objectiu, sumar una majoria àmplia, tot el que estem construint és complex, ho és i ho és molt. Aquesta complexitat però és un motor extraordinari que ens dóna l’oportunitat d’exercir la nostra responsabilitat individual i col·lectiva. Essent responsables som lliures i essent lliures i responsables es l’única manera en la que ens podem auto-determinar.
Pels independentistes clàssics potser aquesta complexitat era i és difícil de gestionar, però observo en Romeva una capacitat extraordinària de treball i una gran capacitat de gestió d’aquesta benvinguda complexitat. Tinc la ferma convicció que en Raül Romeva està fent una aportació extraordinària al tram final del procés. La visió d’un independentista de base humanista i pragmàtica, que prenent la independència com a instrument es centra en les persones i es concentra en l’objectiu immediat del proper 27 de setembre, l’objectiu d’una victòria absoluta, de tots i per tots.
Des d’avui, antics clàssics i nous pragmàtics ens lliguem i comprometem amb l’assoliment de l’objectiu. Tenim una feina a fer, que bàsicament consisteix en no deixar ni un sol vot a casa, al sofà, a la platja o a la muntanya. Mireu els ulls a la gent per demanar-los un darrer esforç. Demaneu-ho amb convicció, amb arguments i amb passió. Demaneu una oportunitat per demostrar que ho farem bé, que val la pena, i que aquest compromís ètic que tenim per fer néixer el nou estat el mantindrem per ajudar a fer-lo a créixer.
