En els últims dies han retronat amb força les queixes de diverses veus pel fet que el 27 de setembre cau al final d’un pont de quatre dies amb motiu de la Mercè, que cau en dijous. Aquestes veus acostumen a ser no independentistes i teoritzen el següent: com que el pont de la Mercè només és per a Barcelona i diverses ciutats de l’àrea metropolitana, hi haurà més habitants d’aquesta zona que seran fora gaudint d’unes mini-vacances i no aniran a votar el diumenge 27. Com que l’àrea metropolitana és la menys independentista, la pèrdua de vots per culpa del pont de la Mercè beneficiarà els independentistes. Conclusió a la que arriben: Mas ha convocat aquestes eleccions expressament el 27 de setembre per afavorir l’abstenció en feus refractaris a la independència.
En un estiu que s’ha arribat a intentar (sense èxit, s’ha de dir) enfrontar Catalunya a base de cognoms, sobta el paternalisme que embolcalla aquesta qüestió. Per començar, els col·legis electorals, també els de Nou Barris, tanquen a les vuit del vespre. Això permet gaudir molt a fons de quatre dies de festa i després anar a votar. La crítica a la data escollida també té un component barcelono-cèntric que hauria de fer posar vermell a tots els candidats que durant els dies de campanya vagin fora de l’àrea metropolitana. I en tercer lloc, els mateixos que mantenen que l’independentisme equival a divisió han estat els primers a separar entre catalans depenent de la zona on viuen: àrea metropolitana=no independència.
El que denota aquesta qüestió, però, és una cosa molt més profunda. Els dependentistes han vist que sí, que el 27-S és plebiscitari i per això necessiten que tothom que no vulgui la independència vagi a votar. I el que s’han de plantejar és perquè, si tan important és la unitat d’Espanya, hi haurà tanta gent que enlloc d’anar-hi a donar suport preferiran prendre una miqueta més el sol abans que votar un dels partits que la representen.
