“Si no trobem un camí, l’obrim”. Aquesta és la frase amb la que diuen que Anníbal esperonava els seus generals davant les dificultats d’obrir pas a les seves tropes. Una metàfora del que és el procés català en tant la seva particularitat i la seva fórmula per bastir un Estat que no té cap exemple al món. Així doncs, que el sistema que s’utilitzi a Catalunya, “innovador”, pot determinar una nova manera de constituir legitimitats polítiques, organitzacions socials o Estats.
Un “know-how” a la catalana per fer Estats
Així ho assegura la tesi de Jaume López, professor de Ciència política de l’UPF i portaveu de Reinicia, -la plataforma que agrupa els moviments que volen bastir un procés constituent català- que aquest matí ha aprofitat una classe a la UCE per definir el procés constituent català com l’oportunitat per crear un know-how de com han de ser els nous Estats o Repúbliques. Una manera de fer Estats “a la catalana”. “El procés pot ser únic, un autèntic banc de proves pels politòlegs”, ha emfatitzat.
Una fórmula exnovo de les tres democràcies
Segons la tesi de López, formular l’exercici del dret a decidir en contra d’un Estat com l’espanyol requereix pensar un sistema “exnovo” de bastir-lo amb un procediment “innovador”. López, que ha elaborat informes pel Govern sobre diversos escenaris constituents, és partidari d’obrir un procés amb tres tipus de democràcia: participativa, representativa i directa. Totes tres de caràcter deliberatiu.
Tres etapes
Per López, s’ha d’encetar el procés amb una etapa participativa ciutadana, com si fa o no fa, està protagonitza ara la societat civil, amb una deliberació pública. Una etapa que inclouria també democràcia participativa i institucional: el Parlament insta al Govern a bastir un procés participatiu, com el de l’Estatut. Una segona etapa, la de democràcia representativa que redactaria la constitució, amb una comissió parlamentària mixta amb diputats i ciutadans escollits per exemple per sorteig. I en darrer terme, l’aprovació d’una Constitució per referèndum.
Els models de referència
Lòpez ha insistit que la fórmula podria incloure exemples d’altres constitucions o creació d’Estats però només de manera parcial. Així apunta que processos participatius com el d’Irlanda per reformar la constitució, el procés d’Eslovènia; o bé el de Lituània, que la comunitat internacional va reconèixer l’Estat només amb la declaració del seu parlament i abans de celebrar el referèndum. Per altra banda, López recomana no fixar-se en models de democràcia participativa com Islàndia que els acords arribats unilateralment per la ciutadania van ser desballestats pels polítics, que no havien participats dels debats.
