La inversió de Renfe en les Rodalies de Barcelona només arribarà l’any vinent a uns irrisoris 300 milions, una xifra ridícula tenint en compte el mal estat del servei. L’actitud del ministeri de Foment respecte els usuaris catalans és una absoluta enganyifa. El mateix conseller de Política Territorial, Santi Vila, que temps enrere mantenia una fluïda relació amb la ministra Ana Pastor, ha alertat que la fiabilitat de Rodalies està en perill.
Els fets són els fets. Al govern espanyol cada cop li interessen menys els electors catalans, inclosos els del PP. Sembla que els descompti, com si anés interioritzant que Catalunya pot esdevenir aliena. Dels 4.000 milions previstos als pressupostos en obres ferroviàries, el 70% aniran a cobrir les noves vies d’AVE cap a Galícia i altres autonomies, cosa que ha esdevingut una veritable obsessió dels govern espanyols tant del PP com del PSOE.
El desinterès de l’Estat espanyol cap als interessos catalans, també els dels electors del PP, es confirma perquè també ha ajornat dos anys la construcció del corredor ferroviari mediterrani. La via més necessària per a l’economia catalana i valenciana ha quedat supeditada a les línies d’AVE deficitàries que corren el risc de batre rècords d’infrautilització.
No sentireu cap polític del PSOE o de Podemos criticant aquestes prioritats de Foment tan peculiars. Ja els està bé. Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias desembarcaran aviat a Catalunya per fer campanya, però el que no hi acaben de desembarcar mai són les inversions pendents. Ni quan els caldria tractar millor els catalans, encara que fos per mer interès, els passa per la barretina fer-ho. I no hi ha cap alternativa a aquest patró històric de funcionament. Espanya es fa l’orni i d’aquí no els treureu.
