Una de les lletanies més recurrents per part de l’unionisme és la intervenció de les institucions catalanes per part del govern espanyol en cas que el procés continuï endavant. El Papus de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia treu el cap contínuament en la política mediàtica.
Aquesta possibilitat ha estat analitzada a la Universitat Catalana d’Estiu aquest divendres per part de Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional a la URV. Segons Jaria, hi ha dos exemples de la història contemporània que es podrien assimilar a una decisió d’aquestes característiques.
En primer terme, el constitucionalista va recordar la dissolució del govern de Prússia el vint de juliol de 1932, que va ser crucial per l’ascensió d’Adolf Hitler al poder. Una decisió del llavors canceller federal de la República de Weimar, Franz von Papen avalada pel Tribunal Constitucional presidit per Carl Schmitt. Intervenció que va acabar amb l’únic centre de poder que plantava cara als nazis i que no feia cas de les polítiques, marcades per les ordes de Hitler, contràries als principis socialdemòcrates que defensava l’anomenat tsar roig de Prússia, Otto Braun. Mesos després de la dissolució, Hitler s’erigia de facto en Führer.
El segon exemple posat per Jaria, -assimilat al d’una intervenció i suspensió de l’autonomia- va ser els Fets d’Octubre de 1934, quan el govern de la República española va suspendre l’Estatut de Núria i va empresonar el govern de Lluís Companys per proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, a remolc de la revolució d’Astúries. Nova ser fins el febrer de 1936, amb la victòria del front Popular es va recuperar l’autogovern de Catalunya. Durant tot aquesta intervenció Catalunya va estar regentada per un governador general.
El professor Jaria, aquests dos exemples demostren que una reacció d’aquesta mena acaben com “el rosari de l’aurora” perquè no són efectives i dilaten el problema. “Si el govern espanyol sobrereacciona amb la intervenció de les institucions catalanes, aquesta sobrereacció no es pot perllongar en el temps –com a molt un any-, fins i tot, la comunitat internacional no ho permetria i el parlament es tornaria a reunir un dia o altre”, va augurar Jaria. “El govern espanyol allargaria un problema provocant una reacció de més força de l’independentisme”, albira el constitucionalista que aporta dos episodis històrics que lluny de solucionar un conflicte, el van empitjorar tràgicament.
