Més que cap altra cosa, els últims escorcolls de la Guàrdia Civil han posat al descobert el notable allunyament de percepció entre les opinions públiques catalana i espanyola. No hi ha una sola veu en el panorama mediàtic madrileny -rectifico, n’hi ha una: Ramón Cotarelo- que ni tan sols es plantegi l’obvietat de la utilització política d’aquesta sobreactuació judicial contra Convergència. Tot s’hi val. Els mitjans (de comunicació) justifiquen els mitjans (policials). L’opció independentista, sense veu fora de Catalunya, queda deslegitimada a ulls de l’opinió pública espanyola. I el cercle es tanca.
A l’altra banda, la societat catalana veu en les furgones de la Guàrdia Civil una raó més per deixar enrere un Estat i un règim altament extractius i amb zero escrúpols democràtics. L’ofec és tan gran que ja no es tracta de marxar, sinó d’escapar. Poquíssima gent confia, a Catalunya, en el PP i el PSOE. Fins i tot les enquestes més mentideres ho reconeixen.
La independència és l’única oportunitat viable per fugir d’un sistema corrupte i autoreferencial. Especialment si el que es vol és organitzar una resposta neta i contundent contra la corrupció. Encara queda un mes i la guerra bruta no s’ha acabat, ni de bon tros. Ara bé, als que envien les furgones ja no se’ls creu ningú.
