Em temo que no reeixiran les gestions fetes pel govern de Catalunya, per tal que les ambaixades i consolats espanyols facilitin l’exercici del vot dels catalans residents en altres països, en les eleccions del 27-S. No reeixiran per la senzilla raó que els entrebancs existents –que ja van ser força escandalosos en les eleccions anteriors–, no són de naturalesa burocràtica, sinó política. Vull dir que tant de bo el problema es reduís a la mera necessitat de millorar la praxi tercermundista d’aquestes sumptuoses oficines. El veritable problema és que la praxi és voluntàriament tercermundista per la determinació del govern espanyol de torpedinar les eleccions catalanes per dues vies: la primera, desacreditar-les mitjançant una baixa participació; i la segona, rebaixar tant com sigui possible la victòria independentista. Ras i curt: tenen tan assumida la derrota, que l’únic que se’ls acut és intentar endolcir-la impedint que la gent voti.
Cal tenir en compte que són prop de 200.000, els catalans escampats pel món, i que les denúncies arriben de tot arreu. N’hi ha que narren situacions que arriben a l’esperpent i que ens indiquen que el comportament dels funcionaris estatals amb els catalans és exactament el mateix que en l’època del règim franquista. Aquest és el cas de la dona catalana que va explicar a Catalunya Informació com els funcionaris de l’ambaixada espanyola de Londres –una de les més cares del món– li van fer repetir diverses vegades la frase “Catalunya és Espanya”, abans de donar-li la informació que demanava. Encara bo que no li van fer aixecar el braç i cridar “¡Viva Franco! ¡Arriba España!“
En aquest sentit, els entrebancs del 2015 són exactament els mateixos que els del 2012: dilatació del temps, manca de documentació pertinent i fins i tot comentaris despectius, com ara que es tracta d’eleccions “autonòmiques”, eleccions sense importància. Aquesta vegada, a més, hi han afegit el pretext de les vacances, de manera que el fet que les eleccions coincideixin amb l’època estival justificaria la inoperància de les seus diplomàtiques espanyoles. Tots sabem, però, que és justament en aquesta època, que es concentra una major mobilitat de persones i que és ara, per tant, que les esmentades seus han d’oferir més serveis. El cert, però, és que l’ambaixada de Londres no va voler atendre aquest estiu uns catalans que tenien problemes amb els seus bitllets de tornada i sort van tenir de la delegació de la Generalitat, que els va atendre amablement. De fet, era aquesta, i no pas l’espanyola, l'”ambaixada” a la qual havien d’haver acudit de bell antuvi els esmentats turistes.
Però per fer-nos una idea de la corrupció política que implica que un govern estatal posi tota mena d’obstacles per impedir que una part dels seus ciutadans pugui votar, n’hi ha prou d’imaginar l’escàndol que es produiria si aital discriminació –estem parlant d’un delicte gravíssim– tingués lloc a Suïssa, Alemanya o Dinamarca. Doncs bé, a l’Estat espanyol aquesta discriminació és norma. L’any 2012, només un 6,7% dels catalans inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents va poder votar.
Per això dic que el govern català no pot esperar que quatre bones paraules facin que l’Estat canviï d’actitud. Té raó la consellera de Governació, Meritxell Borràs, en dir que “tots els catalans hem de poder votar amb llibertat i normalitat”, però caldrà molt més que una petició del govern català al govern espanyol per tal que aquesta normalitat sigui possible. Estem arreglats si esperem que el botxí ens faci d’advocat defensor. Cal, d’una banda, contactar personalment amb cada resident exterior per encoratjar-lo, fer que no s’arronsi i facilitar-li les coses; i de l’altra, cal pressionar allà on a l’Estat espanyol li fa més mal, que és veure els seus tripijocs denunciats a la Unió Europea i recollits pels mitjans de comunicació internacionals. Això, que no ho suporta i el posa malalt, probablement no servirà perquè canviï d’actitud, perquè l’absolutisme, per definició, no canvia mai, però com a mínim el delicte de manipular unes eleccions no li sortirà de franc.
