Ningú amb dos dits de front acceptaria que la causa de la crisi actual és que els europeus som uns dropos. És evident que el drama econòmic (i social) que estem passant no s’origina perquè els ciutadans haguem decidit deixar de treballar o d’esforçar-nos perquè l’economia rutlli. Ben al contrari. Però malgrat els nostres sacrificis tot plegat empitjora. Malgrat les riqueses del nostre continent cada cop tenim menys poder adquisitiu i menys expectatives de futur. Per què? Les dades són esgarrifoses.
Europa perd cada any uns mil milions d’euros (1.000.000.000!) com a conseqüència de la tala il·legal d’arbres per part d’empreses russes i xineses. A més, i seguint amb el tema dels recursos naturals, els Estats Units i el Japó assalten les nostres reserves pesqueres robant mil milions d’euros més en peix que hauria d’anar a parar als mercats europeus. Dades de l’OCDE.
D’altra banda, Rússia ha comprat a preu de saldo les grans empreses mineres espanyoles. Segons l’FMI, el 2011 l’estat va produir mil milions d’euros en les seves mines. Doncs bé, només 48 milions (de tots aquests 1.000.000.000) es van quedar al país. Els altres 952 milions d’euros van marxar fora de la Unió Europea.
L’espoli als europeus no s’acaba aquí. La Xina està destruint centenars de granges agrícoles italianes. El cultiu del tomàquet donava feina a milers de famílies del sud d’Europa fins que els xinesos van començar a inundar el nostre mercat amb tomàquet més barat i de menys qualitat. Les importacions de tomàquet asiàtic a casa nostra van pujar de 3.300 tones el 1998 a 24.740 el 2003, un creixement del 650%. Aquesta pràctica ha destruït el teixit social i econòmic dels agricultors tradicionals i ha portat molts pagesos de la regió a la pobresa absoluta.
El més greu és que el nivell de corrupció és tan elevat a tota la Unió Europea que entre el 2008 i el 2010 es van perdre trenta mil milions d’euros per evasió fiscal (30.000.000.000!). Sobretot gràcies a un sistema econòmic que beneficia les empreses estrangeres perquè vinguin a Europa i s’emportin els nostres recursos.
En resum, els europeus perdem quaranta mil milions d’euros l’any (40.000.000.000!) per culpa de l’espoli de potències extracomunitàries. Hem d’entendre la gravetat de tot això i actuar perquè els nostres joves no hagin d’emigrar en pasteres cap als Estats Units per intentar guanyar-se la vida i no morir de fam.*
*FE D’ERRATES:
– Per un error de l’autor, on diu Europa hauria de dir Àfrica.
– Les dades d’aquest article no corresponen a països, grangers, miners o joves europeus, sinó miners espoliats de Guinea, peixos robats a l’Àfrica Occidental, pagesos arruïnats de Ghana i arbres robats a tot el continent africà en conjunt. Les dades d’evasió fiscal també corresponen a l’Àfrica.
– La majoria dels responsables d’aquest espoli són països europeus.
