La Universitat Catalana d’Estiu, un temple de la insistent lluita independentista, va acollir aquest dissabte el primer debat de candidats del 27-S. Un debat viu i , si hi volen posar algunes gotes de poesia popular, “alegre i combatiu”.
Em va sobtar personalment Lluís Rabell, veteraníssim lluitador civil i candidat de Catalunya Sí que es Pot, que impliqués la “ruptura” amb una suposada necessitat imperiosa de buscar complicitats amb la resta de l’Estat i l’Estat per obrir un “procés constituent”.
Això serà una altra cosa, però rupturisme, no. El poder constituent és per definició absolut i originari. Comptat i debatut és poder constituent aquell que no depèn d’un altre que l’autoritzi. A no ser que ara les revolucions es pactin dins el marc legal d’aquells que no volen ni sentir parlar de revolucions, el que proposa Rabell no és ni revolta, ni ruptura, ni revolució.
