Aquest vespre s’ha celebrat el primer debat de candidats del 27-S. I aquest ha estat l’UxU dels participants.
Toni Comín: L’irresistible encant d’un gendre mediàtic
Toni Comín ha començat la seva intervenció amb una paraula marca de la casa: carinyo. El número 11 de Junts pel Sí ha demostrat que el seu entrenament com a professor i tertulià el reconverteix en un polític amb domini escènic. Una mena d’ós Mimosín amb cops de mala llet. Autoparòdic sobre la seva capacitat d’enrotllament, ha repartit moixaines i ha estirat les orelles a Rabell, Baños i Montañola mentre els hi picava l’ullet. El públic, molt particular, de l’UCE n’ha quedat encantat. El gendre perfecte d’una família menestral catalana
Un defecte: Tothom sap i és profecia que prové del federalisme. Paraula preferida: argamassa.
Rabell: El geniüt president d’escala
El cap de llista de Catalunya Sí que es pot ha patit. Fins i tot s’ha empipat amb el públic que remugava quan els hi tocava el voraviu amb la “conversió de Mas” i la “recautxutació de CDC”. Provocador, ha tocat allò que no sona a un públic absolutament lliurat a la causa independentista. De fet, els ha vingut a tractar d’infantils. I la gent que fa 40 anys que passa els estius a Prada parlant de l’eròtica occitana no es mossega els llavis i remuga. Sovint s’ha volgut passar de llest i a voltes s’ha pensat que un debat a l’UCE era una assemblea de veïns. El primer que ha de fer un polític és saber on va a evangelitzar. Rabell, però, és un oficial contundent i que, quan convé, és vehement. Un defecte: a vegades enraona com un d’aquells senyors que en el torn de preguntes dels actes “fa reflexions”. Paraula preferida: empoderament.
Roger Montañola: Hàbil peregrí en terra d’infidels
Els cursos d’empatia de les escoles d’estiu de les joventuts dels partits són efectives. Ho ha demostrat Roger Montañola aquesta tarda en el debat de l’UCE. Montañola sabia que era pelegrí en terra d’infidels i segur que se n’ha sortit millor en el matx que no pas avui se n’hagués sortit el seu cap de files, Ramon Espadaler. Ha estat simpàtic, hàbil, amb humor i no s’ha enganxat en esbarzers. Ha avisat al públic que ell no era de la seva corda però els ha agraït amb convicció marista la invitació. S’ha defensat amb criteri, traça i, fins i tot, l’han aplaudit. “Aquest nano ho ha fet bé”, deia una senyora a la sortida. Montañola és prou murri i s’ha sortit molt millor del que suposadament entrava. Defecte: No cal dubtar de la solvència dels independentistes. Paraula preferida: CNI
Antonio Baños : Un trapella que juga a casa
El cap de files de la CUP ha jugat amb avantatge en el debat de candidats. Conscient que digués el que digués seria aplaudit, ha anat per feina. Baños ha repartit estopa suau a Rabell, Comin i Montañola amb frases ocurrents i amb somriure de trapella ha colat el seu missatge en quatre o cinc idees bàsiques. No se n’ha estat de tirar de beta del seu sentit de l’humor sense abusar-ne i quan ha convingut s’ha posat seriós. Ha criticat Mas i ha utilitzat Unió per fer la punyeta a Rabell, a qui ha qualificat de camarada. Baños ha interpretat el paper que millor li queda i que només és capaç de donar un país rebregat com aquest: el del revolucionari alegre i graciós, lluny de l’antisistema que, per naturalesa, sempre està de mala llet encara que no tingui cap motiu. Un defecte: mai s’ha de llegir un programa electoral. Una paraula preferida:Ruptura
Públic: Amb ganes de gresca
Diu la llegenda que el que passa a Prada es queda a Prada. Però avui farem una excepció. Els assistents, militants per definició, de l’UCE es prenen les seves vacances seriosament: van a classe, prenen apunts, formulen preguntes i entonen reflexions. Tenen ganes de debat i, sobretot, no els agrada que els tractin com nens que estan de colònies. Per això, avui el públic s’ha rebotat en algun punt i ha remugat, s’ha queixat, ha murmurat i ha xiulat. Fins i tot, interpel·lava directament als ponents. Ha fet empipat Rabell i al moderador, Salvador Cot, que s’ha guanyat el sou. Un defecte: cal aprendre que no és necessari rondinar sempre. Una paraula preferida: Unitat
Salvador Cot, moderador: Autoritat simpàtica
El director d’ElSingular, Salvador Cot, ha moderat el primer debat de candidats que s’ha celebrat a l’UCE. Coneixia l’entorn i el públic, i el candidats, per tant, els ha advertit a tots que estaria amb els dos ulls oberts i un dimoni a cada orella. Ha suat la cansalada i ha evitat amb traça que el debat fos un pal. Ha renyat al públic i algun debatent que es passava de llest. I, compromès amb l’ofici i amb la premsa que cobreix l’UCE, ha complert un objectiu que semblava inassolible: que la gent fes preguntés i no reflexions. Defecte: cap, és el meu director. Una paraula preferida: “Molt bé, i quina és la pregunta?
