Política nova i política vella. La llista unitària catalana -així com la de la CUP- exhibeixen una porositat sense precedents amb la societat civil a qui s’adrecen. Un bon grapat de personalitats de prestigi, provinents de camps professionals molt diversos, ja s’han implicat en una acció política que està demostrant dimensions històriques. Hi ha objectius nítids, hi ha total transparència, hi ha mobilització des de baix, hi ha il·lusió per un projecte nou.
Contra això, el règim del 78 hi contraposa la política de sempre. Una promesa vaga de negociació entre el PP i el PSOE que permeti una hipotètica reforma constitucional en relació a qual ja es comencen a posicionar tots els barons territorials d’un i altre partit. Alguns articles nous i uns quants pedaços als vells que sorgirien de llargues sessions als reservats dels restaurants de Madrid i que, en el millor dels casos, permetrien un cert reanivellament dels equilibris dins del sistema derivat de la Transició.
Només cal mirar com s’estan articulant les llistes. La d’Iceta es fa des de Nicaragua amb permís de Ferraz i la d’Albiol, directament des de Gènova. Ciutadans, simplement, funciona com una monarquia. Política vella i política nova.
