El conseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas denuncia que l’unionisme oculta les dificultats econòmiques que tindria Espanya sense Catalunya i lamenta que es tergiversin les xifres. Les valoracions que emet qualsevol agència de qualificació creditícia sobre la solvència conjuntural d’una economia s’han convertit en prova
suficient per demostrar que ‘l’amenaça independentista’ desestabilitzarà Catalunya fins al punt de conduir-la a la ruïna més absoluta. L’endemà de la convocatòria d’eleccions el 27-S, la premsa espanyola es va fer ressò de la suposada cadena de pànic de l’inversor estranger que havia comprat el 2010 bons de la Generalitat amb venciment el 2020. La pressa d’aquests inversors per desfer-se del deute català els hauria conduit a malvendre la seva participació, amb un interès un 40% superior al que s’oferia setmanes abans que Artur Mas convoqués eleccions i es fes pública la llista de Junts pel Sí. El diari Expansión entrevistava experts que asseguraven que “molts inversors no tenen un coneixement profund sobre el procés, però prefereixen no córrer riscos i vendre els bons de la Generalitat a qualsevol preu”, i que “el deliri independentista” estava posant en perill la política econòmica de la UE i d’Espanya.
El conseller del Banc d’Espanya i catedràtic d’Economia de la UPF Guillem López Casasnovas explica a El Singular que “si bé és cert que els mercats volen seguretats, i que no tenir seguretats sobre un escenari futur fa que les primes de risc es disparin conjunturalment, la informació que es dóna sobre les conseqüències del procés o de la independència són esbiaixades i unidireccionals, perquè els mercats no funcionen pas així”. Casasnovas recorda que si Catalunya esdevingués un estat independent, “ressorgirien els dubtes sobre la sostenibilitat del deute públic espanyol i el creixement econòmic d’Espanya es veuria frenat, una evidència que mai no expliquen”. És per això que sosté, tal i com ha deixat clar en més d’una ocasió el governador del Banc d’Espanya, que “a curt termini, amb la secessió d’entrada tots hi poden perdre, però uns més que els altres, en especial els qui ara més amenacen”. La raó, explica, és que Espanya té un deute més voluminós i una economia més gran i relativament més pobre que Catalunya. De fet, el 2014, el PIB per capita de Catalunya era de 27.000 euros, mentre que la mitjana de l’Estat era de 22.780 euros. En aquest sentit, Casasnovas denuncia que “molta premsa partidista es dedica a remarcar què hi perdrà Catalunya per amagar les pèrdues que tindrà Espanya, però els qui tenim responsabilitats en la política monetària voldríem més rigor en aquesta mena de interpretacions”.
Un estudi de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Aproximació al risc sobirà d’un Estat català, assegura que una Catalunya sobirana no tindria problemes per a finançar-se a l’exterior. La raó és que la qualificació creditícia del nou estat no sotmès a la dependència financera i l’espoli fiscal d’un altre estat seria molt més elevada. Passaria del BB actual a l’A , situant-se per sobre de la BBB espanyola i l’A- basca. L’informe també estima que una Catalunya independent tindria un deute del 74% del PIB, corresponent al deute actual més la part proporcional del deute espanyol equivalent a la despesa de l’Estat a Catalunya els últims anys. I si Catalunya acceptés endur-se un nivell de deute equivalent a la població (16%) o al pes de l’economia catalana en el PIB espanyol (17%-19%), el deute podria arribar al 100% del PIB. Fins i tot en aquest escenari els autors de l’estudi consideren que Catalunya estaria en millors condicions que la mitjana europea.
