L’unionisme busca la diana perduda. La dissolució de CiU i la posterior immersió de CDC dins d’un moviment de masses molt més ampli, com és Junts pel Sí, ha deixat ls mitjans de comunicació de Madrid sense l’anhelada connexió de l’independentisme amb el cas Pujol. Una dotzena de dossiers policials, probablement els més creatius i empastifadors, s’hauran de quedar per sempre més al calaix de Jorge Fernández Díaz. Quina ràbia.
El fet és que la vella política catalana ha quedat reduïda al que queda del PSC i el petit grup que encara s’arrenglera a l’entorn de Josep Antoni Duran Lleida. I amb això no n’hi ha per muntar el minimajestic que tenien planejat des de Madrid per tal de tancar el cada cop més molest dossier català. El règim del 78 s’ha quedat sol a Catalunya, tot donant pals de cec contra un pujolisme que s’ha volatilitzat a la mateixa velocitat que els regidors del PSC. “Hola, ¿está el enemigo? I l’enemic fa temps que se’n va anar d’aquella trinxera.
Potser ara comencin a intuir -no pas acceptar- que la seva propaganda els ha servit de ben poc. No hi ha un boig a la presidència de la Generalitat, sinó una majoria social conscient i determinada. Els bojos, com dirien Astèrix i Obèlix, no són els del poble.
