Tarda de glòria per Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, dos dels noms amb més pes de Súmate, l’associació independentista de castellanoparlants, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Reyes i Rufián han arribat, han parlat i han triomfat amb un discurs gens improvisat, però fresc; desacomplexat, però respectuós i contundent, sense agressivitat però punyent en una de les jornades organitzades per la Fundació Josep Irla, que ha animat a un públic poc avesat a escoltar xerrades o classes en castellà i amb un to extraordinàriament planer i un punt trapella.
El número sis de Junts pel Sí ha argüit el seu independentisme per la “dignitat” i per “diners”. Reyes ha demanat ajuda als independentistes per fer costat a Súmate en la seva travessa per les ciutats més refractàries a la causa independentista. Protegit per un domini escènic que frega la professionalitat, Reyes ha barrejat humor, emotivitat personal i un polsim de mala llet per defensar el procés de construcció de la república catalana. “No soy como Jesús, si me pegan no pongo la otra mejilla”, ha pronunciat amb traça per comparar la situació que viu Catalunya i el despertar independentista. Tanta vehemència ha utilitzat Reyes que ha confessat que en dos anys s’ha aprimat 21 quilos caminant pel país per explicar la bona nova independentista. “Practico la dieta Súmate!”, ha ironitzat.
L’altre protagonista de la tarda ha estat Rufián. Amb un parlar asserenat, i amb unes calculadíssimes pauses dramàtiques, Rufián ha defensat l’independentisme com un sinònim de revolució. “Què hi ha més revolucionari que autodeterminar-se?”, s’ha preguntat amb cert caire socràtic. I ha agraït que l’independentisme “hagi superat l’antiespanyolisme” a diferència de l’unionisme que “utilitza de manera bruta l’anticatalanisme”.
Rufián ha decorat la seva intervenció amb una metàfora acudit ben triat i mesurat. Ha recordat un capellà roig que li feia de professor a Santa Coloma de Gramenet i que explicava l’episodi bíblic d’Abraham i el sacrifici del seu fill, Isaac, amb una versió particular. Segons Rufián, la veu que va sentir Abraham demanant-li que no sacrifiqués Isaac no era pas la veu de Déu sinó del seu fill que va fer un curs de ventríloc. “El poble català ha decidit ser Isaac”, ha conclòs Rufián davant la complicitat d’un públic absolutament lliurat, amb Marta Rovira inclosa, a les explicacions de dos noms que s’han guanyat a pols protagonisme polític en aquest procés.
