Ingredients:
350 gr. de xampinyons
10 branques de cibulet
200 ml. de nata per muntar
1 cullerada de cafè de wasabi
1 llimona
sal
Aquesta setmana he escrit sobre ganivets. N’he après molt, gràcies al gerent de la ganiveteria Roca, Lluís Torrente. Amb ell també vam parlar d’altres estris, com les mandolines, el que he utilitzat per laminar els xampinyons, i que tenen el mateix manteniment que els ganivets. També la màgia de la ceràmica…
Abans de començar a fer aquest plat, poseu a la nevera el bol on munteu la nata a la nevera. Ha de ser metàl·lic perquè agafi el fred. Poseu també la nata al congelador. Que tots estiguin ben freds és la clau de l’èxit. Amb un quart d’hora us serà suficient.
Mentrestant espremeu la llimona i talleu els xampinyons a làmines ben fines. Podeu fer-ho amb un ganivet però us recomano la mandolina, que deixa totes les làmines al mateix gruix. Poseu les làmines en un plat fons i tireu-hi el suc de la llimona pel damunt, que mulli la totalitat dels xampinyons. L’objectiu és doble: donar-los gust i evitar que s’ennegreixin. Si no utilitzeu un estri de ceràmica, és clar. Reserveu-ho a la nevera.
Piqueu set de les branques de cibulet en trossos ben petits. Traieu el bol de la nevera i poseu-hi la nata i la cullerada de wasabi. A qualsevol supermercat japonès en trobareu en format de tub, com la pasta de dents, que aguanta molt a la nevera. Ja podeu començar a muntar-ho. El millor es fer-ho amb varilles o amb un robot però si no en teniu també serveix el túrmix. Recordeu de començar a velocitat baixa i anar-la augmentant. Quan ja gairebé estigui, afegiu-hi el cibulet picat i una mica de sal. Poseu la nata en una màniga pastissera amb la boquilla que vulgueu segons l’estètica que us agradi. Jo n’uso una d’estrella, però la rodona llisa també és molt bonica, trobo.
Poseu les làmines de xampinyons en una superfície plana i aneu col·locant al damunt algunes flors de nata. Es tracta que n’hi hagi prou perquè a cada mossegada s’hi combinin les dues textures. Arribareu a sorprendre al convidat més sofisticat. Que vagi de gust!
